Acceso usuarios
Gerona, España
En este artículo hacemos una revisión crítica de cómo desde la psicopedagogía se están abordando problemáticas de carácter social y, en concreto, la cuestión del racismo. Así, revisamos las críticas planteadas por diferentes autores, que cuestionan la tendencia a la psicologización, la pedagogización y la culturalización de los problemas sociales, tendencia que genera importantes carencias teóricas y metodológicas para el abordaje del racismo en el ámbito educativo, tanto en su dimensión estructural, como a la hora de apoyar a las personas que lo sufren.Veremos cómo estas apreciaciones han sido expresadas y fundamentadas por investigadores que trabajan desde las ciencias sociales, pero también las han manifestado psicólogos y psicopedagogos que apuestan por una disciplina más atenta a las dinámicas y contextos sociales y que, por tanto, reclaman que se abra un debate dentro mismo de la disciplina. Asimismo, plantearemos que el problema se hace mayor cuando de lo que se habla no es sólo de la disciplina, sino también del espacio y funciones que las instituciones han reservado a los profesionales de la psicopedagogía, así como la aproximación que se ha fomentado a lo que algunos denominan la "diversidad cultural" o las "diferencias culturales", y los sesgos asociados a esta aproximación.El objetivo de este análisis es doble: por un lado, contribuir a un debate ya generado dentro de la psicopedagogía; y por otro, poner sobre la mesa la cuestión del racismo, que consideramos que es una asignatura pendiente entre los profesionales de la psicopedagogía.
En aquest article fem una revisió crítica de la manera com des de la psicopedagogia s’estan abordant problemàtiques de caràcter social i, en concret, la qüestió del racisme. Així, revisem les crítiques plantejades per diferents autors, que qüestionen la tendència a la psicologització, la pedagogització i la culturalització dels problemes socials, tendència que genera importants mancances teòriques i metodològiques per a l’abordatge del racisme en l’àmbit educatiu, tant en la seva dimensió estructural, com a l’hora de donar suport a les persones que el pateixen. Veurem com aquestes apreciacions han estat expressades i fonamentades per investigadors que treballen des de les ciències socials, però també les han manifestades psicòlegs i psicopedagogs que aposten per una disciplina més atenta a les dinàmiques i contextos socials i que, per tant, reclamen que s’obri un debat dins mateix de la disciplina. Així mateix, plantejarem que el problema es fa més gran quan del que es parla no és només de la disciplina, sinó també de l’espai i les funcions que les institucions han reservat per als professionals de la psicopedagogia, així com l’aproximació que s’ha fomentat al que alguns denominen la “diversitat cultural” o les “diferències culturals”, i els biaixos associats a aquesta aproximació i les seves implicacions epistemològiques. L’objectiu d’aquesta anàlisi és doble: d’una banda, contribuir a un debat ja generat dins mateix de la psicopedagogia; i d’una altra, posar damunt la taula la qüestió del racisme, que considerem que és una assignatura pendent entre els professionals de la psicopedagogia.
In this article, we critically review how psychopedagogy is addressing social issues and, specifically, the issue of racism. We review the criticisms raised by different authors, who question the tendency to psychologise, pedagogise and culturalise social problems, a tendency that generates significant theoretical and methodological shortcomings in addressing racism in education, both in its structural dimension and in terms of supporting those who suffer from it.We will see how these views have been expressed and substantiated by researchers working in the social sciences, but also by psychologists and psychopedagogists who advocate for a discipline more attentive to social dynamics and contexts and who, therefore, call for a debate within the discipline itself. We will also argue that the problem is exacerbated when the discussion is not only about the discipline, but also about the space and functions that institutions have reserved for psychopedagogy professionals, as well as the approach that has been promoted to what some call ‘cultural diversity’ or ‘cultural differences’, and the biases associated with this approach.The aim of this analysis is dual: on the one hand, to contribute to an ongoing debate within psychopedagogy; and on the other, to raise the issue of racism, which we consider to be an unresolved issue among psychopedagogy professionals.
