Acceso usuarios
Toda educación debería ser especial o única en la medida en que es individualizada.
El aprendizaje es igualmente subjetivo y objetivo y, por tanto, la educación también debe serlo. La calidad de la educación se define por su sentido. Una educación con sentido incluye igualmente el mundo interno y el mundo externo del educando. Una buena metodología instructiva, si solamente es instructiva, no es suficiente. Las dificultades y/o deficiencias pertenecen a la complejidad del ser. Los valores sociales predominantes no ignoran la citada complejidad pero pretenden segregarla porque buscan la meta de la perfección en detrimento de la meta de la integración, aunque nadie no es ni puede llegar a ser perfecto. La atención a la diversidad no es la separación ni el rechazo ni la abolición de lo negativo -deficiencias, carencias e incluso patologías-, porque lo que ayuda a hacer avanzar el proceso de transformación reparadora es la integración de aquello que nos diferencia aunque sea negativo. Los educadores y educadoras debemos reflexionar y cuestionarnos el soporte a la cualidad de entero de todo ser, la cual incluye la imperfección. Dicho al revés: la deficiencia pertenece a la entereza del ser. Consiguientemente, debe participar también en la educación el arte de la curación, de la mano de los profesionales que intervienen en ella. Solo en la medida en que tengamos presente en la conciencia el reconocimiento de nuestros déficits y los hayamos integrado o procuremos hacerlo, estaremos capacitados para ayudar a los demás a integrar sus deficiencias. El punto de vista de la psicología junguiana es que cualquier problema responde a un "dentro" significativo y que, por tanto, si nos adentramos en un problema comprenderemos su sentido. Y es por esto que una educación mis completa es al mismo tiempo especial o única, o individualizada.
Quan ens referim a I'educació, com entenem l'educació? I, més concretament, quan ens referim a l'educació especial, que ens fa anomenar-la especial? Tota educació hauria de ser especial o única en tant que individualitzada. L'aprenentatge és igualment subjectiu i objectiu i, per tant, I'educació també ho ha de ser. La qualitat de I'educació és definida pel seu sentit. Una educació amb sentit inclou igualment el món intern i l'extern de l'educand. Una bona metodologia instructiva, en tant que instructiva només, no és suficient. Les dificultats i/o deficiències pertanyen a la complexitat de l'ésser. Els valors socials predominants no ignoren la dita complexitat perd pretenen de segregar-la perquè procuren la fita de la perfecció en detriment de la fita de la integració, malgrat que ningú no és ni pot arribar a ser perfecte. L'atenció a la diversitat no és la separació ni el rebuig ni l'abolició d'allò negatiu -deficiències, mancances i fins i tot patologies-, perquè el que ajuda a tirar endavant el procés de transformació reparadora és la integració d'allò que ens diferencia encara que sigui negatiu. Els educadors i educadores hem de reflexionar i qüestionar-nos el suport a la qualitat d'enter de tot ésser, la qual inclou la imperfecció. Dit a l'inrevés: la deficiència pertany a l’enteresa de l'ésser. Conseqüentment, cal que participi també en l'educació l'art de la curació - guariment de mà dels professionals que hi intervenen. Només en la mesura que tinguem present a la consciència el reconeixement dels nostres dèficits i els haguem integrat o procurem de fer-ho, estarem capacitats per ajudar els altres a integrar les seves deficiències. El punt de vista de la psicologia junguiana és que qualsevol problema respon a un "dins" significatiu i que, per tant, si ens endinsem en un problema en comprendrem el sentit. I és per això que una educació més completa és alhora especial o única, o individualitzada.
All education should be special or unique insofar as it is individualised. Learning is both subjective and objective and, therefore, so should education. The quality of education is defined by its sense. An education with sense has to include both the inner and external world of the learner. A good instructive methodology, as it is only instructive, is not enough. The difficulties and/or disabilities belong to the complexity of the human being. Mainstream social values are aware of this complexity but they try to segregate it, because their goal is perfection rather than integration, although no-one can ever be close to perfect. Attention to diversity is neither separation nor rejection nor abolition of something negative -deficiencies, impairments and even pathologies-, because the motor of the restorative transformation process is the integration of what makes us different, although negative. Educators have to reflect and think about support to the quality of entirety of every human being, which includes imperfection. In other words, deficiency is part of the entirety of the human being. Consequently, the art of healing of those professionals that intervene in education has to be also a part of this education.
Only if we bear in mind the recognition of our deficits and integrate them, or attempt to do it, we will be able to help others integrate their deficiencies. From the viewpoint of Jungian psychology, every problem is due to a meaningful "inside" and, therefore, if we look into a problem, we will understand its meaning. That is the reason why a more complete education is at the same time special or unique, or individualised.
Toute éducation devrait être spéciale ou unique au sens d'individualisée. L'apprentissage est également subjectif et objectif et c'est pour cela que l'éducation doit aussi l'être. La qualité de l'éducation est définie par son sens. Une éducation avec sens inclut également le monde interne et l'externe de celui qui regoit l'éducation.
Une bonne méthodologie instructive, en tant que instructive seulement, n'est pas suffisante. Les difficultés et/ou déficiences appartient à la complexité de l'être. Les valeurs sociaux prédominants n'ignorent pas ce qu'on appelle complexité mais cherchent la ségréguer parce qu'ils essaient le but de la perfection au detriment du but de l'intégration, malgré que personne no peut arriver à être parfait. L'attention à la diversité n'est pas la séparation, le rejet ni I'abolition de ce qui est négatif - déficiences, manquements et même pathologies-, parce que ce qui aide à faire avancer le procès de transformation réparatrice est l'intégration de ce qui nous fait divers, même si cela est négatif. Les éducateurs et éducatrices devions réfléchir et nous questionner le support a la qualité d'entier de tout être, laquelle inclut l'imperfection. Dit autrement: la déficience appartient a la totalité de l'être. En conséquence, il faut l'art de la guérison fasse part aussi de l'éducation, de la main des professionnels qui y intervient. Seulement dans la mesure où l'on a présent dans notre conscience la reconnaissance de nos déficits et qu'on leur intègre -ou essaie de le faire-, nous allons être prêts pour aider l'autre à intégrer ses déficiences. Le point de vue de la psychologie junguienne est que tout probleme répond à un "dedans" significatif et que, de conséquence, si l'on cherche à l'intérieure d'un problème, on va en comprendre le sens. C'est pour cela qu'une éducation plus complète est au même temps spéciale ou unique, c'est à dire individualisée.
