Acceso usuarios
Mikel García García
Esta investigación se inició en el año 2014 con el objetivo principal de conocer si los pacientes que realizan una psicoterapia cambian su praxis moral. Otros objetivos eran descubrir asociaciones significativas entre subgrupos de la muestra. La muestra se captó principalmente por internet. Los datos recogidos son: sociodemográficos; el cuestionario de personalidad MCMI y la evaluación de unos dilemas éticos con respuestas dicotómicas y con una explicación descriptiva. Los dilemas sediseñaron específicamente para la investigación. El análisis se ha efectuado con herramientas cualitativas (Atlas.ti) y cuantitativas (SPSS) sobre una muestra válida de 85 sujetos, y con la hipótesis nula H0 : Realizar como paciente un proceso de psicoterapia no incrementa la elección utilitarista ante dilemas morales.
Resultados: a) se rechaza la H0 . Hacer psicoterapia si está asociada a incremento de elecciones utilitaristas; b) los sujetos de más edad son más utilitaristas; c) las personalidades compulsivas con sentimiento de culpa hacen elecciones deontologistas. La articulación de análisis cuantitativo y cualitativo es poco frecuente en las investigaciones y, en la nuestra, se ha evidenciado su potencial generador de significado. Se discute sobre los resultados, insuficiencias y alcance de la investigación. Se concluye con una discusión teórica general sobre el interés de seguir investigando, con una perspectiva consiliente y transformadora de la violencia, anticipando áreas a tener en cuenta.
Aquesta recerca es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu principal de conèixer si els pacients que realitzen una psicoteràpia canvien la seua praxi moral.
Altres objectius eren descobrir associacions significatives entre subgrups de la mostra. La mostra es va captar principalment per internet. Les dades arreplegades són: sociodemogràfiques; el qüestionari de personalitat MCMI, l’avaluació d’uns dilemes ètics amb respostes dicotòmiques i amb una explicació descriptiva. Els dilemes es dissenyaren específicament per a la recerca.
L’anàlisi s’ha efectuat amb eines qualitatives (Atlas.ti) i quantitatives (SPSS) sobre una mostra vàlida de 85 subjectes, i amb la hipòtesi nul·la H0: Realitzar com a pacient un procés de psicoteràpia no incrementa l’elecció utilitarista davant de dilemes morals.
Resultats: a) es rebutja la H0., fer psicoteràpia si està associada a increment d’eleccions utilitaristes; b) els subjectes de més edat són més utilitaristes;
c) les personalitats compulsives amb sentiment de culpa fan eleccions deontologistes. L’articulació d’anàlisi quantitativa i qualitatiu és poc freqüent en les recerques i, en la nostra, s’ha evidenciat el seu potencial generador de significat. Es discuteix sobre els resultats, insuficiències i abast de la recerca.
Es conclou amb una discussió teòrica general sobre l’interés de seguir investigant, amb una perspectiva consilient i transformadora de la violència, anticipant àrees a tenir en compte.
This research began in 2014 with the main objective of knowing if the patients who perform a psychotherapy change their moral praxis. Other objectives were to discover significant associations between subgroups in the sample. The sample was captured mainly by the internet. The data collected are: sociodemographic; the MCMI personality questionnaire and the evaluation of ethical dilemmas with dichotomous responses and a descriptive explanation.
The dilemmas were designed specifically for research. The analysis was carried out with qualitative tools (Atlas.ti) and quantitative (SPSS) on a valid sample of 85 subjects, and with the null hypothesis H0 : Performing as a patient a process of psychotherapy does not increase the utilitarian choice to moral dilemmas.
Results: a) H0 is rejected. Psychotherapy is associated with an increase in utilitarian choices; b) older subjects are more utilitarian; c) Compulsive personalities with guilty feelings make deontological elections. The articulation of quantitative and qualitative analysis is infrequent in the investigations and, in the investigation, its potential generator of meaning has been evidenced.
The results, shortcomings and scope of the research are discussed. It concludes with a general theoretical discussion about the interest of continuing to investigate, with a consilient and transforming perspective of violence, anticipating areas to take into account.
