Una de les teories que més auge en la seva demostració empírica estan adoptant en els nostres dies és la "Teoria dels 6 graus de separació", que representa un model d'interacció on tots podem estar connectats per graus de proximitat. L'enfocament predominant en els treballs experimentals ha estat quantitatiu i centrat en conèixer el nombre de contactes que separen l'emissor i receptor des d'un plantejament bàsic. La irrupció de les tecnologies de la informació i comunicació ha posat de manifest que els graus de separació fluctuen i es van reduint. Aquest article ofereix una revisió teòrica de la qüestió per a posteriorment plantejar un enfocament qualitatiu que permeti amplificar la comprensió d'aquesta teoria, a través d'una fórmula que integra individus, objectius i context en l'anàlisi dels graus de separació. S'utilitza de referència la dinàmica de funcionament de la piràmide de Maslow per a representar els graus en rols i preguntes. Finalment es planteja la utilitat d'aquest enfocament en l'àmbit educatiu