Acceso usuarios
Todos sabemos del problema sobre el sentido de la existencia humana como una constante en la obra del profesor Fullat. En sus libros, sin embargo, dicha cuestión se dibuja, ineluctable y enfaticamente, vinculada a 10s objetivos del hecho educativo. Hoy, cuando, al honorar la figura y la obra de Octavi Fullat, nos interrogamos acerca del sentido de dedicarnos a la filosofia de la educación, como forma de existencia, y como forma y figura de conferirle un sentido, se hace preciso no olvidar el vinculo que 61 mismo nos recuerda, y no eludir que, a su vez, dicha pregunta deberia conducirnos a la pregunta sobre qué tipo de educación y en qué sentido esta puede participar y exhortar hacia la forma de estaren el mundo que representa la filosofia [de la educación]. Esta pregunta sobre el lugar que ocupa la educacion, cuando la filosofia siente la urgencia de buscar y articular el propio sentido existencial y de darle a la vez un lugar entre las otras formas de sentido, es precisamente la pregunta que nuestro articulo quiere subrayar como objeto de la filosofia de la educacion. Y mis concretamente, quiere subrayarla a través de una relectura de los Diálogos de Platón, desde algunas de las perspectivas hermenéuticas de nuestro tiempo que toman este problema, en cierto sentido, como el primer reto filosófico que emprendió el filosofo en sus escritos.
Tots coneixem el problema sobre el sentit de l'existència humana com una constant en l'obra del professor Fullat. En els seus llibres, pero, tal qüestió es dibuixa, indefugiblement i emfàtica, vinculada a la qüestió sobre els fins de l'educació. Avui, volent fer honor a la figura dlOctavi Fullat, ens interroguem pel sentit de dedicar-nos a la filosofia de l'educació, com a forma de l'existència, i com a forma i figura de l'intent d'atorgar-li sentit; caldria no oblidar el lligam que ell mateix ens recorda, i no eludir que, alhora, tal pregunta ens hauria de conduir a la qüestió sobre el tipus d'educació al qual ens referim i en quin sentit aquesta educació pot participar i exhortar vers la forma d'estar en el món que representa la filosofia [de l'educació]. Arran de la pregunta sobre el lloc que la filosofia de l'educació ocupa, com a forma de vida inscrita en la comunitat política, aquesta disciplina sent la urgència de cercar i articular el propi sentit existencial, i fer-se un lloc entre les altres formes de sentit.
En concret, en aquest article volem fer notar, a través del retorn als Diàlegs de Plató i des d'algunes de les presents perspectives hermeneutiques que es plantegen aquest problema, en algun sentit, el primer repte filosofic que emprengué el filòsof amb els seus escrits.
We all know about the problem of the sense of human existence as a constant in the work of professor Fullat. Nevertheless, in his books, this issue is presented, both inevitably and emphatically, as linked to the question of the ends of education. Today, when, at the moment of honouring Octavi Fullat, we wonder about the sense of devoting ourselves to the philosophy of education, as a form of existence, and as a form and figure in the attempt to give it sense, we should not forget the link that he himself reminds us of, and not to elude either that this question should lead us to the question about what kind of education and in what sense this education can participate and exhort toward the way of being in the world represented by the philosophy [of education]. It is in this question of the place that education has when philosophy, as a way of life ascribed to the political community, feels the urge to look for and articulate its own existential meaning and provide it with some room among the other forms of meaning, which this article wants to emphasise as the object of the philosophy of education. Particularly, the emphasis lies in a return to Plato's Dialogues, from some of the current hermeneutic perspectives that take this problem, in some sense, as the first philosophical challenge that the philosopher faced with his writings.
Tout le monde connait le probleme du sens de l'existence humaine comme un aspect constant dans l'oeuvre du proffesseur Fullat. Mais dans ses livres, cette question est dessinée, de facon irrémediable et accentuée, liée a la question sur les finalités de l'éducation. Aujourdlhui, quand, en faisant honneur à la figure d'Octavi Fullat, nous nous demandons pour le sens de nous dédier à la philosophie de l'éducation, comme une forme d'existence, et comme la forme et la figure de l'essai pour lui donner du sens, il faudrait ne pas oublier le lien dont il nous fait mémoire, et ne pas éluder, en meme temps, cette question devrait nous mener a la question sur le type d'éducation et comment peut-elle participer de la manière d'être dans le monde que la philosophie (de l'éducation) représente. C'est la question sur la place de l'éducation quand la philosophie, comme une forme de vie inscrite dans la communauté politique, éprouve l'urgence de chercher et articuler son propre sens existentiel, et lui faire lieu parmi les autres formes de sens, la question que cet article veut remarquer comme l'objet de la philosophie de I'éducation. Concrètement, elle veut la faire noter en retournant aux Dialogues de Platon, depuis quelques perspectives hermenéutiques presentes qui prennent ce probleme comme le premier fin philosophique que le philosophe a entrepris avec ses écrits.
