La educación y el bienestar de los niños y niñas es cosa de todos: de las escuelas, con sus direcciones y equipos docentes; de los profesionales de los equipos de atención psicopedagógica y de todos los servicios educativos y específicos..., pero, sin duda, debe perseguir un trabajo conjunto con las familias. Trabajar a la par tantos agentes no siempre es fácil, implica establecer puentes de comunicación, sintonía y reconocimiento, e implica, ante todo, que se ponga la mirada en ese mismo objetivo.
Las escuelas y todos los profesionales del sistema educativo debemos ser suficientemente generosos para trabajar en equipo y para incorporar a la familia en todo el itinerario educativo. Incorporarla en la toma de decisiones sobre el niño, pero también escucharla y acompañarla.
En el momento actual, donde las aulas son tan diversas como diversa es nuestra ciudad y sociedad, este reto se convierte en mayúsculo y complejo, ya que la diversidad de las familias contribuye a que se tengan que buscar muchos más canales o espacios compartidos. Pasa, además, por generar espacios verdaderamente inclusivos, más allá del sistema educativo, si no en todas las relaciones que se crean a partir del núcleo de la escuela.
L’educació i el benestar dels nens i nenes és cosa de tots: de les escoles, amb les seves direccions i els equips docents; dels professionals dels equips d’atenció psicopedagògica i de tots els serveis educatius i específics... però ha de perseguir, sens dubte, un treball conjunt amb les famílies. Treballar plegats tants agents no sempre és fàcil, suposa establir ponts de comunicació, sintonia i reconeixement, i suposa, abans d’això, que tothom posi la mirada en aquest mateix objectiu.
Les escoles i tots els professionals del sistema educatiu hem de ser prou generosos per treballar en equip i per incorporar la família en tot l’itinerari educatiu. Incorporar-la en la presa de decisions sobre l’infant, però també escoltar-la i acompanyar-la.
En el moment actual, on les aules són tan diverses com diversa és la nostra ciutat i societat, aquest repte esdevé majúscul i complex, ja que la diversitat de les famílies fa que s’hagin de buscar molts més canals o espais compartits. Passa, a més, per generar espais veritablement inclusius, més enllà del sistema educatiu, si no en totes les relacions que apareixen a partir del nucli de l’escola.
The education and well-being of children is everyone's responsibility: schools, with their administrations and teaching staff; professionals in psycho-pedagogical support teams; and all educational and specialized services... but, undoubtedly, it must involve working together with families. Working together with so many stakeholders is not always easy; it requires building bridges of communication, harmony, and recognition, and above all, it requires focusing on the same goal.
Schools and all professionals in the education system must be generous enough to work as a team and to involve families throughout the entire educational journey. This means involving them in decision-making about their child, but also listening to them and supporting them.
In the current climate, where classrooms are as diverse as our city and society, this challenge becomes enormous and complex, since the diversity of families means that many more channels and shared spaces must be found. It also involves creating truly inclusive spaces, not only within the education system, but also in all relationships that are created from the core of the school.