Howard B. Levine
En este trabajo el autor intenta ampliar la comprensión de la teoría analítica del proceso subyacente a la psicosis. La transición desde la primera a la segunda tópica de Freud marcó el cambio desde una teoría ‘basada predominantemente incluso exclusivamente en la representación anhelo, deseo y esperanza’ a una centrada en el problema de la fuerza de las pulsiones y de sus varias expresiones: afecto, impulso, acción y descarga somática. Seguir las implicaciones de este cambio puede ayudarnos a ir hacia una teoría psicoanalítica que se ocupe no sólo de los aspectos conflictuales/arqueológicos, sino también de los transformacionales; una teoría metapsicológica próxima a la clínica del proceso y a la vez del contenido. El reto para muchos pacientes no neuróticos no es simplemente el de superar la represión y tolerar conocer lo que es inaceptable, terrorífico o doloroso, sino apropiarse y asimilar la confusión y las fuentes de aquel terror o dolor e integrarlo en el sentimiento de sí mismos al servicio del crecimiento psíquico.
En aquest treball l’autor intenta ampliar la comprensió de la teoria analítica i del procés subjacent a la psicosi. La transició des de la primera a la segona tòpica de Freud va marcar el canvi des d’una teoria basada predominantment —fins i tot exclusivament— en la representació —anhel, desig i esperança— fins a una centrada en el problema de la força de les pulsions i les seves diverses expressions: afecte, impuls, acció i descàrrega somàtica. Seguir les implicacions d’aquest canvi ens pot ajudar a anar cap a una teoria psicoanalítica que s’ocupi no solament dels aspectes conflictuals/arqueològics, sinó també dels transformacionals; una teoria metapsicològica propera a la clínica del procés i alhora del contingut. El repte per a molts pacients no neuròtics no és simplement superar la repressió i tolerar conèixer allò que és inacceptable, terrorífic o dolorós, sinó apropiar-se i assimilar la confusió i les fonts d’aquell terror o dolor, i integrar-lo en el sentiment de si mateixos al servei del creixement psíquic.
This paper attempts to expand our understanding of psychoanalytic theory and process beyond neurosis. The transition from Freud’s first to second topography marked a shift from a theory based predominantly —even exclusively— on representation: wish, desire and hope— to one that was centered on the problem of the force of the drives and its various emergent expressions: affect, impulse, action, and somatic discharge. Following the implications of this shift can help us move towards a psychoanalytic theory that includes the transformational in addition to the conflictual/archeological; a clinically-near, metapsychological theory of process as well as content. The challenge for many non-neurotic patients is not simply to overcome repression and tolerate knowing what is unacceptable, terrifying, or painful, but how to appropriate and assimilate the turmoil and sources of that terror or pain to their sense of self in the service of psychic growth.