La pandemia ha significado un auténtico desafío para nuestra sociedad. La velocidad con la que ha aparecido y se ha desarrollado ha provocado tener que actuar sin apenas recursos ni una reflexión previa. Las «primeras olas» provocaron estragos entre los más vulnerables, y pronto vimos consecuencias negativas en el conjunto de la sociedad sobre las distintas esferas bio-psico-sociales (y en especial en ciertos colectivos: profesionales socio-sanitarios, mujeres, o adolescentes). La tarea que nos toca hacer para volver a la «normalidad» o «postnormalidad» es una exigencia ético-política que argumente qué tipo de sociedad queremos reconstruir después de la pandemia para poder vivir dignamente.
The pandemic has been a real challenge for our society. The speed with which it appeared and developed has caused the need to act without having barely any resources or prior reflection. The «first waves» wreaked havoc on the most vulnerable, and we soon saw negative consequences for the whole society on the various biopsychosocial spheres (and especially, in certain collectives: socio sanitary professionals, women and teenagers). The work we now need to do to return to a «normality» or «post normality» is an ethical-political demand that argues what kind of society we want to rebuild.after the pandemic, to be able to live with dignity.
La pandèmia ha significat un autèntic repte per a la nostra societat. La velocitat amb què ha aparegut i s’ha desenvolupat ha provocat haver d’actuar sense gairebé tenir recursos ni una reflexió prèvia. Les «primeres onades» van provocar estralls entre els més vulnerables, i aviat vam veure conseqüències negatives en el conjunt de la societat sobre les diferents esferes biopsicosocials (i en especial, en certs col·lectius: professionals sociosanitaris, dones o adolescents). La feina que ara ens toca fer per tornar a la «normalitat» o «postnormalitat» és una exigència eticopolítica que argumenti quin tipus de societat volem reconstruir després de la pandèmia per poder viure dignament.