En aquest treball es relacionen adolescència, adopció i pandèmia i es presenten algunes vinyetes clíniques que il·lustren com s’articulen. Es parla de dos adolescents, en Mario i la Marisa, que van saber que eren adoptats durant la pubertat. La presència de secrets i enganys va dificultar el diàleg familiar i la possibilitat d’elaboració, cosa que va generar situacions d’angoixa i de temor. L’autora reflexiona sobre les dificultats d’aquests adolescents en el seu procés de subjectivació i de construcció de la seva història. Durant la pandèmia, el distanciament social i l’aïllament potser van ser el desencadenant de les crisis d’en Mario i de la Marisa.