Agraeixo moltíssim a Elena Fieschi i a Anna Romagosa que m’hagin donat l’oportunitat de comentar aquest profund i interessant treball de Terttu Eskelinen. És per a mi, abans que res, la possibilitat de fer públic el meu agraïment a la que ha estat, durant tants anys, una mestra extraordinària i també una amiga intel·ligent i delicada. Compartir amb ella i amb el seu estimat Pere Folch tants moments de comprensió psicoanalítica —a partir de les seves supervisions— i també culturals, gastronòmics i musicals en l’escalf sempre tan acollidor de casa seva, ha significat per a mi un llegat espiritual de gran valor psicoanalític, humà i poètic.