Aquest treball pretén explorar els mecanismes subjacents en la formació de la fòbia i que, a causa de la força poderosa que exerceixen, comprometen seriosament el procés evolutiu dels pacients. Proposo la hipòtesi que suggereix que, més enllà de cada fòbia, ens trobem amb els aspectes psicòtics de la personalitat, i que la fòbia es constitueix com un mecanisme protector davant la possible aparició d’ansietats catastròfiques i d’aquests nuclis psicòtics. L’elaboració teòrica d’aquest treball s’ha centrat fonamentalment en la funció del mecanisme de dissociació i en el rol de les fantasies de fusió en la dimensió claustroagorafòbica.