Acceso usuarios
Jordi Collell i Caralt, Carme Escudé i Miquel
Las situaciones de violencia, especialmente las que cursan con abuso de poder como el maltrato entre iguales, pueden despertar en el equipo de intervención emociones intensas de rechazo hacia el agresor que se manifiestan explícitamente o a través del lenguaje no verbal. En estas circunstancias es difícil conseguir la colaboración del agresor en la resolución del conflicto.
En este artículo, y siguiendo la línea de investigación del profesor Anatol Pikas de la Universidad de Uppsala (Suecia), apuntamos que las cogniciones y emociones del equipo de intervención ante los chicos y chicas implicados en una situación aguda de maltrato tienen un papel determinante en la resolución del conflicto. Es fundamental que el equipo de intervención adopte una posición activa no culpabilizadora para (1) implicar al agresor en la resolución del conflicto, (2) romper el círculo de escalada de la violencia y no ejercer “violencia” contra el violento, (3) contrarrestar los efectos de una posible manipulación en que el agresor se nos presente como víctima y finalmente (4) resolver la situación desde un punto de vista pedagógico y educativo a favor de todos los que han participado en ella.
Violence situations, specially those who are related to power abuse –like bullying- can wake up strong feelings of rejection in the intervention team. Feelings that translate to the agressor of explicit way or by means of the nonverbal language.
In these circumstances it is difficult involves the aggressor in the conflict resolution. In this paper, following the research of the professor Anatol Pikas –Uppsala University (Sweden)- we highlight that the cognitions and emotions of the intervention team in front of the children implied in and acute situation of bullying have determining role in the conflict resolution. It is essential that the intervention team takes and active not blaming position to: (1) involves the aggressor in the conflict resolution, (2) break the violence circle and not to practice “violence against the violent”, (3) counteract the effects of a possible manipulation in which the aggressor is presented as victim to us, and (4) solve the situation from a pedagogical and educational point of view in favour of all those implied.
Les situacions de violència, especialment les que cursen amb abús de poder com el maltractament entre iguals, poden despertar en l'equip d'intervenció emocions intenses de rebuig cap a l'agressor que es manifesten explícitament o mitjançant el llenguatge no verbal. En aquestes circumstàncies és difícil aconseguir la col·laboració de l'agressor en la resolució del conflicte.En aquest article, i seguint la línia d'investigació del professor Anatol Pikas de la Universitat d'Uppsala (Suècia), apuntem que les cognicions i emocions de l'equip d'intervenció davant els nois i noies implicats en una situació aguda de maltractament tenen un paper determinant en la resolució del conflicte. És fonamental que l'equip d'intervenció adopti una posició activa no culpabilitzadora per (1) implicar l'agressor en la resolució de l'conflicte, (2) trencar el cercle d'escalada de la violència i no exercir "violència" contra el violent, (3) contrarestar els efectes d'una possible manipulació en què l'agressor se'ns presenti com a víctima i finalment (4) resoldre la situació des d'un punt de vista pedagògic i educatiu a favor de tots els que han participat.
