Acceso usuarios
María Teresa García-Dié
Las aportaciones del psicoanálisis a la clínica infantil son indiscutibles.
Pueden considerarse de tal importancia que cabe referir solamente algunas en este trabajo. Toda la psicopatología infantil se nutre de los conocimientos aportados por este paradigma desde la obra inicial de Freud. Sin embargo, sólo desde mediados del siglo XX se comienza a prestar atención al inicio de la vida infantil: la gestación y el mundo interno de los padres a lo largo de un tiempo que supone, para nosotros, el comienzo de la vinculación de la tríada madre-padre-hijo. La trascendencia de este período radica en las características preventivas que puede aportar a las primeras interacciones con el bebé. Igualmente, las aportaciones referidas a la psicoterapia de las relaciones, encierran un carácter preventivo. Subrayar este carácter y referirnos a la psicología de la perinatalidad es lo que nos ha llevado a dividir el capitulo en tres apartados fundamentales que no agotan en modo alguno una revisión completa.
Les aportacions de la psicoanàlisi a la clínica infantil són inqüestionables. Poden considerar-se de tanta importància que solament cal fer referència en aquest treball a algunes. Tota la psicopatologia infantil es nodreix dels coneixements aportats per aquest paradigma des de l'obra inicial de Freud. Tanmateix, solament des de mitjans del segle XX es comença a parar atenció a l'inici de la vida infantil: la gestació i el món intern dels pares al llarg d'un temps que significa, per a nosaltres, el començament de la vinculació de la tríada mare-pare-fill. La transcendència d'aquest període rau en les característiques preventives que pot aportar a les primeres interaccions amb el bebè. Així mateix, les aportacions referents a la psicoteràpia de les relacions inclouen un caràcter preventiu. Subratllar aquest caràcter i referir-nos a la psicologia de la perinatologia és el que ens ha fet dividir el capítol en tres apartats fonamentals que no esgoten de cap manera una revisió completa d'aquest tema.
The contributions of psychoanalysis to infantile clinical science are unquestionable.
They can be considered as of such significance that only a few of them are worth mentioning in this text. The knowledge springing from this paradigm has been at the base of infantile psychopathology since Freud's initial works. However, it was just in the mid 20th century when the beginning of life was focused on: gestation and the inner world of parents throughout a period of time that represents, for us, the beginning for the link of the father-mother-child triad. The transcendence of this period lies on the preventive characteristics that the first interactions with the baby can bring along. Likewise, the contributions from the relational psychotherapy involve a preventive nature. To highlight this nature and to refer to the psychology of perinatology, we have divided this chapter into three main sections, which are not meant to be a thorough review of this issue
Les contributions de la psychanalyse à la clinique infantile sont incontestables.
Dans ce travail, nous n'en citerons que quelques-unes car il est impossible de toutes les aborder. Toute la psychopathologie infantile se nourrit des connaissances apportées par ce paradigme depuis l'oeuvre initiale de Freud. C'est aussi et seulement vers la moitié du XXème siècle que l'on a commencé prêter attention au debut de la vie de l'enfant: la grossesse et le monde intérieur des parents pendant une période associée, d'apres nous, à la mise en place du lien de la triade mère-père-enfant. L'importance de cette période réside dans les caractéristiques préventives concernant les premières interactions entre le bébé et ses parents. Ainsi, les contributions relatives à la psychothérapie des relations comportent un caractère préventif. Pour aborder cet aspect et traiter le thème de la psychologie de la périnatalogie, nous avons divisé le chapitre en trois sections fondamentales qui ne supposent en aucun cas une étude complete du sujet.
