Acceso usuarios
Nuria Molano Mérida, Esperanza León Manso, Isabel María Gallardo Fernández
El programa Familias Colaboradoras permite que los niños, niñas y ado-lescentes que se encuentran en acogimiento residencial puedan disfrutar de periodos breves de convivencia con otras personas y familias. Pese al gran beneficio que supone para estos chicos y chicas, la investigación sobre la colaboración familiar es muy escasa. Dada la importancia del desarrollo social y su relación con el bienestar infanto-juvenil, el objetivo principal de este trabajo se centra en evaluar las habilidades sociales de 37 niños y niñas y adolescentes entre 9 y 17 años que se encontraban en acogimiento residencial y que participaron en el programa Familias Colaboradoras. La evaluación se realizó desde su propia perspectiva y la de sus 37 educadores y educadoras de referencia. Para ello, se utilizó el instrumento Social Skills Improvement System (SSIS), que se aplicó tanto a los chicos y chicas como a sus educadores. Otro objetivo consiste en analizar la relación que existe entre la autopercepción de las habilidades sociales de estos chicos y chicas y la valoración que ellos mismos hacen sobre sus fuentes de apoyo social y su satisfacción vital. Los resultados mostraron que estos chicos y chicas percibieron que tenían mayores habilidades sociales en comparación con la valoración de sus educadores. No obstante, las puntuaciones de ambos informantes se situaron en la media de la población general. Una me-jor autopercepción de las habilidades sociales se relacionó con un mayor apoyo social de las familias colaboradoras, así como con una mayor satis-facción vital. A partir de estos resultados, se pone de manifiesto el papel significativo de las familias colaboradoras en el desarrollo de estas habili-dades sociales. Además, se discuten algunas implicaciones prácticas para la intervención en el acogimiento residencial y para el desarrollo del recurso de la colaboración familiar. Entre ellas, destacamos la necesidad de contar con la propia visión y experiencia de los chicos y chicas participantes
THe Collaborating Families program allows children and adolescents in residential care to enjoy short periods of liv-ing together with other people and families. Despite the great benefit for these children and adolescents, research on family collaboration is very scarce. Given the importance of social development and its relationship to child and ad-olescent well-being, the main objective of this study is to evaluate the social skills of 37 children and adolescents be-tween 9 and 17 years of age in residential care, participants in the Collaborating Families program. THe assessment was done from their own perspective and that of their 37 resi-dential caregivers. For this purpose, we used the Social Skills Improvement System (SSIS), which was administered both to the children and to their caregivers. THe second objec-tive is to analyze the relationship between the self-perceived social skills of these children and their self-assessment of their sources of social support and of their life satisfaction. Our results showed that children perceived themselves to have greater social skills compared to the assessment of their caregivers. However, the mean scores of both informants were at the community average. A better self-perception of social skills was related to greater social support from the collaborating families, as well as to greater life satisfaction. Based on these results, the significant role of the collaborat-ing families in the development of these social skills is ev-idenced. Also, some practical implications for intervention in residential care and for the development of the family collaboration resource are discussed. Among them, we high-light the need to consider the vision and experience of the participating children and adolescents
El programa Famílies Col·laboradores permet que tant els nens com els adolescents en acolliment residencial puguin gaudir de períodes breus de convivència amb altres persones i famílies. Malgrat el gran benefici que suposa per a aquests nois, la recerca sobre la col·laboració familiar és molt escassa. Atesa la importància del desenvolupament social i la seva relació amb el benestar infantil i juvenil, l’objectiu principal d’aquest treball se centra a avaluar les habilitats socials de 37 nens i nenes i adolescents d’entre 9 i 17 anys que es troben en acolliment residencial i que participen en el programa Famílies Col·laboradores. L’avaluació es va dur a terme des de la seva perspectiva i la dels 37 educadors de referència respectius. Per fer-ho es va utilitzar l’instrument Social Skills Improvement System (SSIS), que es va aplicar tant als joves com als seus educadors. Un altre objectiu consisteix a ana-litzar la relació que hi ha entre l’autopercepció de les habili-tats socials d’aquests nois i la valoració que ells mateixos fan sobre les seves fonts de suport social i la pròpia satisfacció vital. Els resultats van mostrar que els nois percebien tenir més habilitats socials en comparació amb la valoració que en feien els seus educadors. Això no obstant, les puntuacions de tots dos informants es van situar en la mitjana de la po-blació general. Es va relacionar una autopercepció millor de les habilitats socials amb més suport social per part de les fa-mílies col·laboradores, així com amb més satisfacció vital. A partir d’aquests resultats es posa de manifest el paper signi-ficatiu de les famílies col·laboradores en el desenvolupament d’aquestes habilitats socials. A més, es discuteixen algunes implicacions pràctiques per a la intervenció en l’acolliment residencial i per al desenvolupament del recurs de la col·la-boració familiar, d’entre les quals destaquem la necessitat de comptar amb la visió i experiència dels nois participants
