Acceso usuarios
Lila Gonçalves, Roser Sala Escarrabill
La resiliencia organizacional sanitaria es fundamental para enfrentar las crisis repentinas o crónicas, mediante la capacidad de planificación y adaptación. El presente estudio exploratorio tuvo como objetivo describir la resiliencia organizacional percibida por 325 trabajadores sanitarios de Barcelona antes de la pandemia por COVID-19. Los participantes percibieron a sus respectivos hospitales como organizaciones con una resiliencia media, con mayor capacidad de planificación ante las crisis que capacidad de adaptación una vez ocurridas. Las principales fortalezas de resiliencia fueron la creencia de que los planes de emergencia se deben practicar y la importancia del trabajo de equipo en respuesta a las crisis. Como debilidades se identificaron la falta de conciencia sobre las prioridades para la recuperación y el no alentar la innovación en la resolución de los problemas. Se encontraron diferencias significativas por grupos sociodemográficos, relevantes para el diseño de planes de intervención. Los hallazgos cobran mayor sentido tras la ocurrencia de la pandemia por COVID-19, puesto que representan una línea de base única para futuros estudios.
La resiliència organitzacional sanitària és fonamental per afrontar les crisis sobtades o cròniques, mitjançant la capaci-tat de planificació i adaptació. El present estudi exploratori ha tingut com a objectiu descriure la resiliència organitzacional percebuda per 311 treballadors sanitaris de Barcelona abans de la pandèmia per la COVID-19. Els participants han per-cebut els hospitals respectius com a organitzacions amb una resiliència mitjana, amb més capacitat de planificació per a les crisis que capacitat d’adaptació un cop s’han esdevingut. Les fortaleses de resiliència principals han estat la creença que els plans d’emergència s’han de practicar i la importància del tre-ball en equip com a resposta a les crisis. Com a febleses s’han identificat la falta de consciència sobre les prioritats per a la recuperació i el fet de no estimular la innovació per resoldre els problemes. S’han trobat diferències significatives per grups sociodemogràfics, rellevants per dissenyar plans d’interven-ció. Les troballes guanyen més sentit després de l’ocurrència de la pandèmia per la COVID-19, atès que representen una línia de base única per a estudis futurs.
Healthcare organizational resilience is a key issue to face sudden or chronic crises, through planning and adaptive capacity. This exploratory study aimed to describe the or-ganizational resilience perceived by 311 healthcare workers in Barcelona before the COVID-19 pandemic. Participants perceived their respective hospitals as organizations with medium resilience, with greater capacity for crisis planning than for adaptive capacity after crises. The main resilience strengths were the belief that emergency plans should be practiced, and the importance of staff teamwork in response to crises. Lack of awareness about recovery priorities and lack of innovation in problem-solving were identified as main weaknesses. Significant differences were found by sociodemographic groups, which could be relevant for the design of intervention plans. The findings are even more meaningful after the COVID-19 pandemic occurred, rep-resenting a unique baseline for future studies.
