Acceso usuarios
Maria Elisabetta Porcedda
L’aprenentatge integrat de continguts i idiomes (CLIL) va néixer als anys 90, orientat explícitament a fomentar el multilingüisme europeu a l’escola, mitjançant la incorporació de continguts i llengües estrangeres / minoritàries, la implementació dels quals no han estat els professors de matèries no lingüístiques. durant molt de temps. De fet, a hores d’ara CLIL no sembla estar tan estès com es desitjava a les escoles europees, sovint perquè no es veu com una oportunitat per als professors, sinó com una política exigent de dalt a baix, tant per formar-los com per càrrega de treball per a ells. Per tant, no es percep principalment en la seva importància global per a un nou tipus d’escolarització, en què el multilingüisme forma part del coneixement holístic que requereixen els estudiants del segle XXI, no l’únic objectiu real de CLIL, ja que l’interès és gairebé exclusiu dels departaments de Llengües Estrangeres (FL) i Lingüística Aplicada podrien demostrar-se.
Content and Language Integrated Learning (CLIL) was born in the ‘90s, explicitly aimed at fostering the European multilingualism at school, by means of the embedding content and foreign/minority languages, whose implementation non-linguistic subject teachers have been the only main characters for a long time. As a matter of fact, by now CLIL does not seem to be as widespread as wished in the European schools, often because it is not seen as an opportunity for teachers, but as a demanding top-down policy, both in training them and in workload for them. So, it is not perceived primarily in its global importance for a new kind of schooling, in which multilingualism is part of the holistic knowledge required to students of the XXI century, not the only real aim of CLIL, as the almost exclusively interest in it of the Foreign Languages (FLs) and Applied Linguistics Departments could demonstrate.
