Acceso usuarios
RESUMENSándor Ferenczi, preocupado por las repeticiones de síntomas graves en sus pacientes, explora los factores traumáticos en la patogénesis de las neurosis. La profundidad de las heridas traumáticas le lleva a considerar la frecuencia y gravedad de las agresiones sexuales a los niños por parte de adultos de su entorno próximo, que confunden el lenguaje de la ternura erótica de los niños con el de la pasión de la sexualidad adulta. El analista que no acoge y no da voz a las críticas de sus pacientes, renueva el sufrimiento por los traumas de la primera infancia y no facilita la remisión de los síntomas.
Sándor Ferenczi, preocupat per les repeticions de símptomes greus en els seus pacients, explora els factors traumàtics en la patogènesi de les neurosis. La profunditat de les ferides traumàtiques el porta a considerar la freqüència i la gravetatde les agressions sexuals als nens per part d’adults del seu entorn pròxim, que confonen el llenguatge de la tendresa eròtica dels infants amb el de la passió de la sexualitat adulta. L’analista que no acull i no dóna veu a les critiques dels seuspacients renova el sofriment pels traumes de la primera infància i no facilita la remissió dels símptomes.
SUMMARYConcerned about the repetition of serious symptoms in his patients, Sándor Ferenczi explores here the traumatic factors in the genesis of the psychopathology of neuroses. The depth of traumatic wounds leads him to consider the frequency and the seriousness of sexual aggressions in children suffered at the hands of the adults in the children’s immediate environment — adults who confuse the infantile language of erotic tenderness with adult passionate sexuality. The analyst who doesn’t acknowledge the criticism of his patients renews the suffering caused from traumas suffered in early childhood and does not facilitate the remission of symptoms.
