«Visió binocular» és un concepte bionià que descriu una manera de mobilitzar emocions i pensaments de forma que es puguin conjugar dos vèrtexs d’una mateixa experiència. No es pot dur a terme com un acte voluntari, sinó únicament des de l’estat «sense memòria ni desig». La visió binocular és necessària per a la pràctica analítica de grup i individual i permet veure grupalitat i subjectalitat, que estan presents tant en el grup com en l’individu i que són dos aspectes delfuncionament mental, part d’un ritme seqüencial com PSnD.