La transsexualitat, el transgenerisme i la transidentitat, conceptes evolutius avui dia ineludibles en l’escena mediàtica i social, posen en evidència el patiment potencial generat per una incoherència entre el gènere corporal i el gènere físic. Per respondre a aquesta disfòria manifesta, s’organitzen equipsmedicoquirúrgics i es proposen transformacions de l’aparença, més o menys importants segons les reivindicacions dels sol·licitants. La restricció dels processos de pensament i d’elaboració, sovint ostatges de les exigències d’immediatesa, compartimenten la funció psicològica, present en diversos graus en aquests equips, entre avaluació i escola clínica.