L’autor reflexiona sobre la vellesa i com hi fem front. Un ainfància estable i amb bones relacions afectives serà d'ajut pera suportar les pèrdues que comporta. La forma com es va desenvolupar l'aferrament en la infància determinarà la capacitat vital en la vellesa. La religió pot ser d'ajut per acarar la vellesa: proporciona una manera de representar allò que n oes pot percebre. L’autor enriqueix les seves argumentacion samb referències històriques i antropològiques.