L’autora estudia el concepte d’elaboració (o perlaboració) i remarca la importància d’una base relacional en el procés psicoanalític. També descriu la relació analítica com una experiència en la qual es dramatitzen aspectes del món interndel pacient, entre els quals hi ha aspectes no representats que impliquen formes de comunicació més primitives basades en la sensorialitat. Eskelinen assenyala la necessitat que el psicoanalista hi participi i alhora sigui capaç d’observar i comprendre, i planteja que per aconseguir el canvi psíquic la tasca analítica ha d’incloure l’elaboració.