Aquest article explora la relació entre literatura i psicoanàlisides del punt de vista de la creativitat. Tant en l’una com enl’altra s’activarien capes d’allò inconscient que impregnen eldiscurs conscient per donarlila dimensió transferencial o labellesa poètica. L’autor intenta establir un vincle entre el quel’escriptor intenta transmetre a través de la seva obra percrear un espai de ficció, i les comunicacions entre pacient ianalista en el fenomen de la transferència. Amb aquest fi, prencom a referència el text de la «Carta al pare» que Franz Kafkava escriure el 1919 i que es va publicar el 1952, molt desprésde la seva mort, i que el seu pare no va arribar a llegir mai.