La idea central d’aquest treball és que la dona embarassadaté un bebè imaginari que pot conceptualitzar-se com un bebèbessó del bebè uterí. Exposo la meva teoria sobre el “traumapreconceptual”, el qual fragmenta la ment en dos estatsmentals diferents que es correlacionen dialècticament (“l’estattraumatitzat” i el “no traumatitzat”), i sobre el concepted’autoenveja. En l’estat mental traumatitzat trobem elementsenvejosos tòxics que poden interferir en l’embaràs. Aixòs’il·lustra amb material clínic de l’anàlisi de dues pacients.