Acceso usuarios
Mario Izcovich
En este artículo me propongo esbozar algunas ideas acerca de la adolescencia en su relación con ciertas vicisitudes generadas por la pandemia de la COVID 19, así como el lugar de la escuela como el espacio privilegiado para acoger a los jóvenes durante este período de tiempo y más allá.
A los efectos de este artículo me centraré en el tiempo que va desde el fin de la pubertad hasta el final de la escolaridad del nivel de secundaria incluyendo Bachillerato y Grados Medios.
Analizaremos algunos de los efectos que produjo la pandemia, así como la respuesta de no pocos adolescentes a la presencia de la muerte y a las restricciones que han operado como una ley reguladora (en un sentido simbólico) En muchos casos produciendo un retraimiento mortífero (falta de deseo), comparable con el fenómeno hakikimori en Japón.
Finalmente, como la escuela pensada desde otra perspectiva a la meramente burocrática juega o más bien puede jugar un papel central para los adolescentes, especialmente en el encuentro del adolescente con un educador. Si la pandemia introdujo nuevos funcionamientos en la escuela en el nivel de lo digital, esta puede ser una oportunidad para repensar su función a la vista de los cambios operados en los últimos 30 años que probablemente la pandemia como acontecimiento vino a cristalizar.
En aquest article em proposo esbossar algunes idees al voltant de l'adolescència en la seva relació amb certes vicissituds generades per la pandèmia de la COVID-19, així com al lloc de l'escola com a espai privilegiat per a acollir als joves durant aquest període de temps i més enllà.
A l'efecte d'aquest article em centraré en el temps que va des de la fi de la pubertat fins al final de l'escolaritat del nivell de secundària -incloent Batxillerat i Graus Mitjans.
Analitzarem alguns dels efectes que ha produït la pandèmia, així com la resposta de no pocs adolescents a la presència de la mort i a les restriccions que han operat com una llei reguladora (en un sentit simbòlic) en molts casos produint un retraïment mortífer (falta de desitjo), comparable amb el fenomen ‘hakikimori’ al Japó.
Finalment, com l'escola, pensada des d'una altra perspectiva a la merament burocràtica, juga, o més aviat pot jugar, un paper central per als adolescents, especialment en la trobada dels joves amb un educador. Si la pandèmia ha introduït nous funcionaments a l'escola en l’àmbit digital, aquesta pot ser una oportunitat per a repensar la seva funció a la vista dels canvis operats en els últims 30 anys que probablement la pandèmia com a esdeveniment ha vingut a cristal·litzar.
In this article, I propose to outline some ideas about the adolescence in its relationship with certain vicissitudes generated by the COVID 19 pandemic, as well as the role of the school as a privileged tool to provide a proper place to the teens during this period of time and beyond.
For the purposes of this article, I will focus on the period that goes from the end of puberty to the end of schooling at the secondary level including Baccalaureate and Middle Grades.
We will analyze some of the effects that the pandemic produced, as well as the response of many teens to the presence of death and the restrictions that have operated as a regulatory law (in a symbolic sense) In many cases producing a deadly withdrawal (lack of desire), comparable to the hakikimori phenomenon in Japan.
Finally, as the school thought from another perspective to the merely bureaucratic one, it plays or rather can play a central role for adolescents, especially in the adolescent's encounter with an educator. If the pandemic introduced new perspectives in the school at the digital level, this may be an opportunity to rethink its function in view of the changes that have occurred in the last 30 years that the pandemic as an event has probably crystallized.
