Acceso usuarios
Alice Civera, Michele Meoli, Stefano Paleari
Varios son los factores concomitantes que permiten el desarrollo de la transferencia de conocimiento, en primer lugar entre toda la conciencia de que el conocimiento universitario es la base de la innovación y la productividad empresarial, generando ventajas competitivas relevantes. Las políticas públicas se han centrado en fomentar tipos de mecanismos, tanto a nivel nacional como europeo. Sin embargo, la transferencia de conocimiento es un proceso complejo que involucra a varios actores y diferentes objetivos, a menudo en conflicto. Nuestra revisión de la literatura revela que los obstáculos para una transferencia de conocimiento eficaz y eficiente son numerosos y de diversa naturaleza, desde el sistema de incentivos a nivel individual hasta la gestión de procesos a nivel institucional, así como a nivel nacional y europeo. Nos enfocamos en los principales mecanismos de transferencia de conocimientos, principalmente licencias, patentes y empresas de nueva creación. Los estudios existentes muestran que se han tomado medidas, pero aún queda mucho camino por recorrer. Se brindan sugerencias para los responsables de las políticas y la administración, y las implicaciones se discuten en la sección final.
Diversos són els factors concomitants que permeten el desenvolupament de la transferència de coneixement, sobretot entre la consciència que el coneixement universitari es basa en la innovació i la productivitat empresarial, generant avantatges competitius rellevants. Les polítiques públiques s'han centrat a fomentar tipus de mecanismes, tant a nivell nacional com europeu. No obstant això, la transferència de coneixement és un procés complex, que implica diversos actors i objectius diferents, sovint conflictius. La nostra revisió de la literatura revela que els obstacles per a una transferència de coneixement eficaç i eficaç són nombrosos i de naturalesa diversa, que van des del sistema d’incentius a nivell individual fins a la gestió de processos a nivell institucional i nacional i europeu. Ens centrem en els principals mecanismes de transferència de coneixement de l’arbre, és a dir, llicències, patents i empreses emergents. Els estudis existents demostren que s’han pres mesures, però encara queda molt per recórrer. Es proporcionen suggeriments per als responsables de la formulació de polítiques i la direcció, i es discuteixen les implicacions a la secció final.
Several are the concomitant factors enabling the development of the knowledge transfer, first among all the awareness that university knowledge is at the basis of innovation and business productivity, generating relevant competitive advantages. Public policies have focused on fostering kind of mechanisms, both at national and European level. However, the knowledge transfer is a complex process, involving several actors and different objectives, often conflicting. Our review of the literature reveals that the obstacles to an effective and efficient knowledge transfer are numerous and of various nature, ranging from incentive system at individual level to process managing at institutional level as well as at national and European level. We focus on the tree main knowledge transfer mechanisms, namely licensing, patenting and start-up companies. Extant studies show that steps have been taken but there is still long way to go. Suggestions for policy makers and management are provided, and implications are discussed in the concluding section.
