Acceso usuarios
Josep Joan Moreso
Fa ja deu anys, en un estudi molt rellevant sobre les universitats europees, els autors Aghion et al. (2007) resumien en dos els factors que feien de les universitats europees insuficientment competitives: un finançament, públic i privat, insuficient i una governança ineficient. Aquest text aborda la segona qüestió. Més concretament, d’un aspecte, el jurídic, de la segona qüestió. La ubicació concreta de l’autonomia universitària a la Constitució espanyola de 1978 i la manera en què la jurisprudència constitucional ha entès aquesta ubicació representa entre nosaltres una dificultat afegida a l’hora de dissenyar el nostre futur. No es tracta d'un estudi per juristes sinó que es limita a explicar com la jurisprudència constitucional ha entès i quines mancances representa. Així mateix, es mostren les dificultats que aquesta doctrina comporta i algunes reflexions de futur.
Ten years ago, in a very relevant study on European universities, the authors Aghion et al. (2007) summarized in two the factors that they did of the insufficiently competitive European universities: a financing, public and private, insufficient and an inefficient governance. This text addresses the second question. More specifically, one aspect, the legal one, of the second question. The concrete location of university autonomy in the Spanish Constitution of 1978 and the way in which constitutional jurisprudence has understood this location represents an added difficulty in designing our future among us. This is not a study for legal cholars but simply explains how constitutional jurisprudence has understood and what shortcomings it represents. Likewise, the difficulties that this doctrine implies and some reflections of the future are shown.
