Acceso usuarios
El camp d’Argelers de la Marenda es convertí en un espai d’horror, de terror i de maltractament continuat als ciutadans reclosos, que comportà nombrosos i greus símptomes, que s’estenen a primera, a segona, a tercera i a quarta generació. La vinculació de certs problemes psicopatològics amb la repressió política, cal també cercar-la fora de les persones que en són víctimes. Alguns d’aquests símptomes no podrien considerar-se com d’una persona malalta, sinó com a problemes d’una persona prèviament sana, però ara embogida socialment i psíquicament que presenta canvis significatius: retraïment, desconfiança, soledat, marginació, privació de les necessitats bàsiques, és a dir, anomia. D’altra banda, el silenci i la impunitat, és a dir la manca de veritat integral i l’absència de justícia, tenen molta importància en l’aparició de quadres clínics. Contra això hi ha el testimoniatge, un instrument efectiu que redueix els símptomes, perquè no només fa funció terapèutica sinó també pedagògica per al conjunt de la comunitat. Converteix les sensacions i imatges en paraules, i les memòries traumàtiques dels que van sobreviure perden toxicitat.
