Acceso usuarios
Teresa Sunyè Barcons
Quan un subjecte viu un esdeveniment que no pot elaborar psíquicament en resulta un patiment psíquic, un traumatisme, que és indicible en la mesura que està present en ell però del qual no en pot parlar. Per la generació següent, la dels fills, aquest succés es converteix en innombrable, és a dir, no pot ser objecte de cap representació verbal. Tanmateix, les manifestacions de l’esdeveniment indicible que s’escolen en les relacions amb els fills, contribueixen a induir a aquests a realitzar un treball de construcció d’imatges per tal de poder donar alguna explicació als comportaments incomprensibles dels pares i apaivagar l’angoixa que els comporta. Veurem com un traumatisme que ha estat indicible per un pare retorna en el real, el cos, en el fill. El treball amb imatges, d’entrada estàtiques, serà l’eina per construir una narrativa de l’indicible del pare que sols trobava la veu en un rosec dolorós en l’intestí.
