Acceso usuarios
Amb aquest article volem transmetre part del primer projecte de recerca que s’inicià el novembre de 2005, sobre les conseqüències psíquiques de la Guerra del 36, la postguerra, el franquisme i la transició en els ciutadans de Catalunya. Hem volgut estudiar com aquesta sagnant guerra i la dictadura han deixat petjades, sovint inesborrables, en el psiquisme dels ciudatans que hi varen participar així com dels seus descendents. A partir d’aquesta premissa la nostra primera hipòtesi de treball va ser: els traumes viscuts —sobretot en situacions denominades de «catàstrofe social» (Kaës, Puget)— no s’esgoten en la generació que va patir directament l’experiència, sinó que són transmesos als seus descendents, i afecten a segones i terceres generacions. Avalen aquesta hipòtesi diversos estudis realitzats en diferents països. EATIP (Buenos Aires); Viñar (Uruguay); Violencia de Estado y Psicoanàlisis (Argentina/França); etc.
