Acceso usuarios
Aquest article s’interroga sobre la relació entre la imaginació literària, la creació poètica i el suïcidi, a partir de l’obra de dos poetes que es van llevar la vida: el nord-americà Hart Crane i l’argentina Alejandra Pizarnik. Amb el suport teòric d’autors del camp psicoanalític com Vincenzo Marzulli i de crítics literaris com Al Alvarez i Allen Grossman, l’assaig parteix de l’anàlisi del poema «Literatura», de Gabriel Ferrater, per plantejar com en la creació poètica existeix una violència intrínsecament vinculada amb el llenguatge i amb l’intent d’expressar l’inefable. Es tracta d’una violència que, en determinades condicions, es pot girar contra el poeta mateix. L’article explora les diferents maneres com Hart Crane i Alejandra Pizarnik articulen aquesta relació amb la violència de la representació. En el cas de Crane, intentant transcendir-la tot postulant un règim que aboleix la diferència sexual i aspira a una comunicació sense mediacions: l’encontre traumàtic amb la mancança i l’excés es resol mitjançant una solució mística que no suporta ni sosté les exigències de la carn. En el cas de Pizarnik, mitjançant una identificació amb el buit existencial, que deixa la subjectivitat de la poeta exposada a una lògica maligna que redueix el subjecte a un pur objecte lingüístic i, en última instància, articula un desig de mort.
