El treball descriu aspectes psicològics de la demanda de procreació en una Unitat de Reproducció Assistida en el marc de l’assistència pública. Destaca la importància de l’articulació de l’elaboració del dol per la pèrdua de la fecunditat biològica amb les funcions parentals i l’afrontament de la comunicació dels orígens biològics en el cas de donació de material genètic.
Es presenten resultats parcials d’un estudi de seguiment de famílies al cap de 20 anys de tenir fills nascuts de tècniques de reproducció assistida amb inseminacions de bancs de semen de donants. L’estudi examina la història natural de les parelles i l’experiència de satisfacció durant la criança, en relació amb l’afrontament del dol per la pèrdua de la fecunditat i la modalitat de comunicació dels orígens biològics als fills.
Finalment, es reflexiona sobre els canvis observats en la demanda assistencial mig segle després de les aplicacions de tècniques de reproducció.