Acceso usuarios
Andrea Jardí, Sara Gil Fraca, Marta Fucho, Merche Burillo
Las políticas educativas pretenden ser cada vez más inclusivas, tal y como se desprende del uso de esta terminología en leyes e iniciativas nacionales e internacionales. Una de las figuras de apoyo que tradicionalmente ha sido ligada a la presencia en aulas ordinarias de alumnado con discapacidad o dificultades de autorregulación de la conducta es el personal no docente de apoyo. Aún haber sido estudiados internacionalmente y a pesar de la presencia de estos profesionales en las aulas y el importante papel que tienen para lograr un sistema cada vez más inclusivo, casi no hay datos de ellos en el contexto español. Este artículo tiene como objetivo difundir conocimiento en cuanto a las evidencias en torno al personal no docente de apoyo así y como mostrar las tres figuras presentes en el sistema educativo catalán: los y las educadores/as de educación especial (EEE), los y las auxiliares de educación especial (AEE) y los y las monitores/as de apoyo (conocidas como celadores /as). Por lo tanto, se explica el caso catalán en particular y se recogen y conjugan los diferentes modelos recomendados, sin obviar las preocupaciones en torno a la formación, exigencias y condiciones contextuales. En suma, se subraya la importancia de concebir el apoyo de una forma más distribuida y la adopción de un rol educativo que vaya más allá de la mera asistencia.
Les polítiques educatives pretenen ser cada vegada més inclusives, tal i com es desprèn de l'ús d'aquesta terminologia en lleis i iniciatives nacionals i internacionals. Una de les figures de suport que tradicionalment ha estat lligada a la presència en aules ordinàries d’alumnat amb discapacitat o dificultats d’autoregulació de la conducta és el personal no docent de suport. Tot i haver estat estudiats internacionalment, la presència d'aquests professionals a les aules i l'important paper que tenen per aconseguir un sistema cada vegada més inclusiu, gairebé no hi ha dades d'ells en el context espanyol. Aquests article té com a objectiu difondre coneixement quant a les evidències entorn al personal no docent de suport així i com mostrar les tres figures presents en el sistema educatiu català: els i les educadors/es d'educació especial (EEE), els i les auxiliars d'educació especial (AEE) i els i les monitors/es de suport (conegudes com vetlladors/es). Per tant, s’explica el cas català en particular i es recullen i conjuguen els diferents models recomanats, sense obviar les preocupacions entorn a la formació, exigències i condicions contextuals. En suma, es subratlla la importància de concebre el suport d’una forma més distribuïda i l’adopció d’un rol educatiu que vagi més enllà de la mera assistència.
Educational policies aim to be increasingly inclusive, as can be seen from the use of this terminology in national and international laws and initiatives. One of the support figures that has traditionally been linked to the presence of students with disabilities or difficulties in behaviour-self-regulation in ordinary classrooms is the non-teaching support staff. Even being studied internationally and despite the presence of these professionals in the classrooms and the important role that they have in achieving an increasingly inclusive system, there is hardly any data of them in the Spanish context. This article aims to raise awareness regarding the evidence about Teacher Assistants and show the three figures present in the Catalan education system: the special education educators (EEE), the special education assistants (EEA) and support instructors (known as carers). Thus, the Catalan case is explained, and the different recommended models are collected and integrated, without ignoring the concerns about training, requirements and contextual conditions. In sum, the importance of conceiving support in a more distributed manner and the adoption of an educational role that goes beyond mere assistance is highlighted.
