L’autor presenta un cas d’homosexualitat femenina tractat amb el mètode psicoanalític, amb bons resultats, alhora que aprofita per comentar les idees de R. Isay, psicoanalista americà poc conegut a casa nostra. Aquestes idees, segons l’autor, han estat decisives per a tractar aquest cas d’una manera diferent i, al seu parer, més honesta. Aprofita per remarcar la manca de crítica de les «teories» psicoanalítiques establertes, i la necessitat que la crítica ocupi un lloc més ampli en l’àmbit de la psicoanàlisi, tot rebutjant algunes idees de Freud sobre la investigació en el mètode psicoanalític, i precisant la necessitat de separar la pràctica diària de la investigació com una manera per a lluitar contra el sectarisme tan arrelat a les escoles psicoanalítiques. També mostra com es dóna, en el terapeuta, el procés de desencís de les «teories» apreses, considerant-ho una qüestió personal molt estesa i poc comentada en l’àmbit específic de la psicoanàlisi.