Acceso usuarios
Ramon Almirall Ferran, Teresa Huguet
En els darrers anys, als centres educatius, i per extensió a tota la comunitat educativa, es parla sovint d’Innovació educativa. Un terme que ha despertat sens dubte expectatives de canvi i il·lusions renovades entre el professorat i les famílies, alhora que ha donat lloc a debats i reflexions de diferent entitat entre els professionals.
Amb aquest nom i seguint l’estela de la voluntat de canvi que anunciava, s’han elaborat projectes de transformació als centres, s’han creat xarxes de dinamització i suport als centres educatius i s’han endegat experiències de renovació metodològica, organitzativa i didàctica, amb desigual fonamentació, que han activat el debat intern i la vida quotidiana de multitud de centres del nostre entorn.
Un terme, tanmateix, que no ha estat rebut d’igual manera per tothom, generant en ocasions controvèrsia, quan s’ha entrat a analitzar-ne el significat precís i, sobretot, quan s’han volgut esbrinar els requisits necessaris per tal que la innovació fos capaç de generar autèntiques millores a l’educació i l’aprenentatge dels infants.
Des de la revista Àmbits de Psicopedagogia i Orientació ens hem fet ressò de molts d’aquests projectes i propostes de canvi, obrint les nostres pàgines a la seva presentació així com a les reflexions i al debat teòric que hi anaven associats. En aquesta ocasió hem volgut contribuir a aquest debat preguntant-nos de què parlem quan parlem d’innovació educativa; i preguntant-nos també, per la fonamentació psicopedagògica de les diferents propostes, pels criteris que ens permetran avaluar-ne la seva pertinència i pel seu autèntic paper, en la generació de millores en la planificació educativa i en el desenvolupament de canvis metodològics i didàctics que impliquin un progrés real en l’educació dels infants i joves del nostre país.
Amb la intenció de contribuir a aquest debat i d’aportar-hi elements de reflexió rigorosos, hem demanat la col·laboració a Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per Formació, IRIF/GRAO, que com a pedagog i expert en educació ha tingut i té un paper actiu en el desenvolupament teòric i també en la formació del professorat i dels centres educatius des d’una perspectiva de renovació pedagògica. L’entrevista que oferim a continuació dona compte de la conversa que hem mantingut amb ell.
