Acceso usuarios
Chung-hui Wang, Olatz López Fernández
Antecedents: el nombre creixent d’evidències suggereixen que certs aliments tenen propietats addictives. L’addicció als aliments (o addicció al menjar) ha suscitat interès a la comunitat científica. El propòsit d’aquest estudi ha estat estimar la prevalença d’addicció al menjar per examinar les seves característiques diferencials i l’associació entre els símptomes d’aquesta addicció i les variables físiques i psicològiques, com ara els comportaments relacionats amb el menjar, l’índex de massa corporal (IMC) i els trets de personalitat (per exemple, tipus de narcisisme).Mètode: La mostra es va composar de 208 participants (edat mitjana = 26,82 ± 7,89 anys; IMC = 27,53 ± 12,21 kg/m2; 80,3% gènere femení; 79,3% raça blanca). Els participants van completar una enquesta en línia d’autoavaluació de l’addicció al menjar que contenia els qüestionaris per mesurar aquests constructes. L’escala principal que es va utilitzar com a variable dependent va ser l’escala d’addicció als aliments (o al menjar) de Yale (YFAS). Resultats: el 14,4% dels participants van complir els criteris diagnòstics del YFAS per a la seva possible addicció al menjar. Els individus que compliren els criteris mostraren un major anhel o desig pel menjar, un consum més freqüent de menjar amb sucre, la tendència a desenvolupar trastorns alimentaris i una actitud i pensaments més negatius sobre la pròpia aparença física. Els classificats com a addictes al menjar també van mostrar un nivell més baix d’autoestima i de narcisisme de tipus grandiós, així com un alt nivell de narcisisme hipersensible. Els problemes relacionats amb l’anhel o el desig de menjar i de l’auto-imatge corporal van ser associats amb la severitat de l’addicció al menjar. Conclusions: Les troballes d’aquesta investigació han recolçat el constructe de l’addicció al menjar com a comportament addictiu similar a l’ús de substàncies i l’addicció al comportament. A més a més, els resultats suggereixen que aquesta potencial addicció esta relacionada amb dones joves amb sobrepès o obesitat.
Background: Growing evidence suggests that certain foods have addictive properties. Food addiction has sparked interest within the scientific community. The purpose of this study was to estimate the prevalence of food addiction to examine their differential characteristics, and the association between food addiction symptoms and physical and psychological variables, such as eating-related behaviours, body mass index (BMI), and personality traits (e.g., types of narcissism). Method: The sample consisted of 208 participants (mean age = 26.82 ± 7.89 years; BMI = 27.53 ± 12.21 kg/m2; 80.3% female; 79.3% White). Participants completed a web-based self-report survey of food addiction containing the questionnaires to measure these constructs. The main scale used as an outcome variable was the Yale Food Addiction Scale (YFAS). Results: 14.4% of participants met the YFAS diagnostic criteria for potential food addiction. Individuals who met the criteria displayed greater food craving, more frequent consumption of sugary foods, the tendency to develop eating disorders, and more negative attitudes toward and thoughts of physical appearance. Those categorised as food addicts also exhibited a lower level of self-esteem and grandiose narcissism, and a high level of hypersensitive narcissism. Food craving and body image issues were associated with the severity of food addiction. Conclusions: The findings of this investigation supported the construct of food addiction as both, addictive behaviour similar to the one observed in substance use and as behavioural addiction. Furthermore, it was suggested that this potential addiction is related to overweight and obese individual young females.
