Acceso usuarios
Mónica Añón Roig, Mª Esperanza García Morales, Estefanía Pastor Añó
En el presente artículo se expone un recurso práctico ideado por las autoras destinado a guiar la elaboración de Unidades Didácticas Integradas para la inclusión. El instrumento orienta, desde el momento de su diseño inicial, la adecuación de cada uno de los elementos de la secuencia didáctica a las características de todo el alumnado de un grupo. De ese modo todos los alumnos y alumnas, sean cuales sean sus necesidades educativas, podrán estar presentes, aprender y participar en las experiencias de aprendizaje comunes, evitando en lo posible posteriores adaptaciones. Para su elaboración se han utilizado tres referentes. En primer lugar, la estructura de la tarea integrada, núcleo de programación de las unidades didácticas competenciales que utilizamos. En segundo lugar, la adaptación de algunos de los indicadores que se refieren a la programación de aula de la dimensión C2 de la 3ª edición revisada del Indexfor Inclusion y, en tercer lugar, la adaptación de las pautas del Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA). El recurso es una pieza esencial de un proceso más amplio que lo justifica y que, de forma simplificada, sigue los principios y las fases del procedimiento de programaciones múltiples (DPM) que propone Robert Ruiz i Bel (2006). Parte de un buen conocimiento del alumnado y trata de planificar, desde la propuesta común, las mejores condiciones para la inclusión y el desarrollo de las competencias de todos los alumnos y las alumnas de un aula, en particular de aquellos y aquellas con mayor riesgo de ser excluidos.
This article presents a practicalresourcedesignedbytheauthorsmeant to guidethedevelopment of IntegratedTeaching Units for inclusion. This Instrument helps, fromthetime of itsinitialdesign, to set theadequacy of each of the elements of thedidacticsequence to thecharacteristics of everystudent in a group. Thereby, students, whatevertheireducationalneedsare, may be present, learnandparticipate in thecommonexperience of learning, avoiding as far as possible subsequentadaptations. For itspreparation, threereferenceshavebeenused. Firstly, thestructure of theintegratedtask, central axis of programmingcompetencedidactic units thatweuse. Secondly, theadaptation of some of theindicatorsthatrelate to theprogram of classroom of the C2 dimensionfromthe 3rd revisededition in Index for Inclusionand, thirdly, theadaptation of the Universal Design for Learning (UDL) guidelines. Thisresource is anessentialpiece of a broaderprocessthatjustifiesitand, in a simplifiedmanner, followstheprinciplesandphases of theprocedure of multiplesettings (DPM) proposedby Robert Ruiz i Bel (2006). Itstartswith a goodknowledge of thestudentsand tries to plan, fromthecommonproposal, the best conditions for inclusionandthedevelopment of competencies of everystudent in theclassroom, especiallythoseathigherrisk of beingexcluded.
En el present article s'exposa un recurs pràctic ideat per les autores destinat a guiar l'elaboració d'Unitats Didàctiques Integrades per a la inclusió. L'instrument orienta, des del moment del seu disseny inicial, l'adequació de cadascun dels elements de la seqüència didàctica a les característiques de tot l'alumnat d'un grup. D'aquesta manera tots els alumnes i totes les alumnes, independentment de les seues necessitats educatives, podran estar presents, aprendre i participar en les experiències d'aprenentatge comunes, al temps que s’eviten posteriors adaptacions. Per a la seua elaboració s'han utilitzat tres referents. En primer lloc, l'estructura de la tasca integrada, nucli de programació de les unitats didàctiques competencials que utilitzem. En segon lloc, l'adaptació d'alguns dels indicadors que es refereixen a la programació d'aula de la dimensió C2 de la 3ª edició revisada del Index for Inclusion i, en tercer lloc, l'adaptació de les pautes del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA). El recurs és una peça essencial d'un procés més ampli que ho justifica i que, de forma simplificada, segueix els principis i les fases del procediment de programacions múltiples (DPM) proposat per Robert Ruiz i Bel (2006). Part d'un bon coneixement de l'alumnat i tracta de planificar, des de la proposta comuna, les millors condicions per a la inclusió i el desenvolupament de les competències de tots els alumnes i les alumnes d'un aula, en particular d'aquells i aquelles amb major risc de ser exclosos.
