Acceso usuarios
La posmodernidad, en tanto que conceptualización de los procesos de cambio que llevan a hablar de una superacion de los principios que fundamentaron la sociedad moderna, ha introducido también un profundo debate en tres grandes ámbitos de la investigacion de las ciencias sociales aplicadas: las vias de acceso al conocimiento sobre la realidad social, su representación y las consecuencias sociales de la investigación científica. Uno de los principales centros de atención es el problema de la autoría etnográfica y de las crisis de representación que conlleva la imposibilidad de objetivar la realidad. Además, en nuestra sociedad del riesgo, el cientifico, que ha perdido su posición privilegiada en el acceso al conocimiento de la realidad social, se encuentra enfrentado a las consecuencias sociaes de su investigación. Entre las posiciones científicas resultantes de estas circunstancias destaca el desarrollo de una antropología comprensiva excesivamente preocupada por el problema de la representación, cuyas limitaciones han sido objeto de análisis (Reynoso, 2000); y, en una linea totalmente diferente, el de una antropologia aplicada al desarrollo comunitario (Greenwood, 2002).
Esta comunicación se situa en el marco del debate epistemológico, teórico y de método con respecto a la evolución y desarrollo de los análisis etnográficos aplicados a la investigacion social del deporte.
La postmodernité, comme conceptualisation des procès de changement qui conduit à parler du dépassement des principes qui ont fondé la société moderne, a aussi introduit un profond débat en trois grandes milieux de la investigation en sciences sociales appliquées: les voies d'accès à la connaissance sur la réalité sociale, sa représentation et les conséquences sociales de la investigation scientifique. Un des principaux centres d'attention est le problème de la auteurie ethnographique et les crises de représentation qui comportent l'impossibilité d'objectiver la réalité. En outre, le scientifique, qui a perdu sa position de privilege sur l'accès à la connaissance de la réalité sociale, doit faire face, dans notre société du risque, aux conséquences sociales de ses investigations. Parmi les positions scientífiques résultantes de ces circonstances, on distingue spécialement le développement d'une anthropologie compréhensive trop préoccupé par le problème de la représentation, les limitations duquel ont déjà été analyses (Reynoso 2000) et, dans une ligne totalement différente, par une anthropologie appliqué au développement communautaire (Greenwood, 2002).
La communication présente se place dans le débat épistémologique, théorique et de méthode dans l'évolution et développement des analyses ethnographiques appliqués a l'investigation sociale du sport.
Postmodernism, as the conceptualisation of change processes that lead to the overcoming of basic principles in the modern society, has also introduced a deep debate in three wide fields of research in applied social sciences: ways to accede to knowledge about social reality, its representation, and social consequences of scientific research. One of the main focuses is the problem of ethnographic authorship and the crisis of representation implied in the impossibility of making reality objective. Moreover, in our society of risk, scientists, who have lost their privileged position in the access to the knowledge of social reality, are confronting the social consequences of research. Among the scientific positions resulting from these circumstances, there is the development of a comprehensive anthropology, excessively concerned with the problem of representation, the limitations of which has been analysed (Reynoso, 2000); and, in a completely different direction, the development of an anthropology applied to community development (Greenwood, 2002).
This communication is located in the framework of the epistemological, the oretical and methodological debate with regards to the evolution and development of ethnographic analyses applied to social research of sports.
La postmodemitat, com a conceptualització dels processos de canvi que condueixen a parlar d'un ultrapassament dels principis que van fonamentar la societat moderna, ha introduït també un debat profund en tres grans àmbits de la investigació en ciències socials aplicades: les vies d'accés al coneixement sobre la realitat social, la seva representació i les conseqüències socials de la investigació científica. Un dels centres d'atenció principals és el problema de l'autoria etnogràfica i les crisis de representació que comporta la impossibilitat d'objectivar la realitat. A més, el científic, que ha perdut la seva posició privilegiada en l'accés al coneixement de la realitat social, es troba, en la nostra societat del risc, enfrontat a les conseqüències socials de la seva investigació. Entre les posicions científiques resultants d'aquestes circumstàncies destaca el desenvolupament d'una antropologia comprensiva excessivament preocupada pel problema de la representació, les limitacions de la qual han estat objecte d’anàlisi (Reynoso, 2000), i, en una línia totalment diferent, per una antropologia aplicada al desenvolupament comunitari (Greenwood, 2002). La comunicació present se situa en el debat epistemològic, teòric i de mètode dins de l'evolució i desenvolupament de les anàlisis etnogràfiques aplicades a la investigació social de l'esport.
