Acceso usuarios
En los últimos años la Psicología está sufriendo, interna y externamente, una importante crisis de credibilidad, a la que tampoco han sido ajenas otras ciencias como la Medicina o la Biología. Varios proyectos de ciencia colaborativa sugieren que gran parte de los resultados de la investigación son difí ciles de reproducir. Esto viene acompañado de un conjunto de simulaciones y análisis cuantitativos que sitúan la cantidad de falsos positivos por encima del 50% del total de datos publicados, en la literatura psicológica actual.
En este breve trabajo realizaremos un análisis actualizado de esta situación, e intentaremos identificar las causas psicológicas que han contribuido a la misma. Entre éstas destacan, primero, un sistema de incentivos alineado más con los intereses de promoción del investigador que con el descubrimiento y diseminación de una ciencia transparente, fiable y reproducible y, segundo, los sesgos individuales en la elaboración de juicios y toma de decisiones, que afectan de forma generalizada a los seres humanos –investigadores o no–.
Terminamos discutiendo cómo estos sesgos, en concordancia con la investigación clásica sobre sesgos y heurísticos, se acumulan a través de individuos y acaban afectando de forma sustancial a la empresa colectiva de la ciencia psicológica. Enumeramos también las estrategias que podrían contribuir, de implementarse con éxito, a corregir en parte la situación, e incluso extenderse a otras áreas científicas.
En els últims anys la Psicologia està patint internament i externa una crisi important de credibilitat, a la qual tampoc han estat alienes altres ciències, com ara la Medicina o la Biologia. Diversos projectes de ciència de col·laboració suggereixen que una gran part dels resultats de la investigació són difícils de reproduir. Això ve acompanyat d’un conjunt de simulacions i anàlisis quantitatives que situen la quantitat de falsos positius per damunt del 50% del total de dades publicades en la literatura psicològica actual.
En aquest breu treball realitzarem una anàlisi actualitzada de la situació i intentarem identificar les causes psicològiques que hi han contribuït. Entre aquestes destaquen, primer, un sistema d’incentius alineat més amb els interessos de promoció de l’investigador que no amb el descobriment i l’extensió d’una ciència transparent, fiable i reproduïble, i, segon, els biaixos individuals en l’elaboració de judicis i en la presa de decisions que afecten de forma generalitzada els éssers humans –investigadors o no–.
Acabarem sotmetent a discussió com aquests biaixos, en concordança amb la investigació clàssica sobre biaixos i heurístics, s’acumulen a través dels individus i acaben afectant de forma substancial el projecte col·lectiu de la ciència psicològica. Enumerem també les estratègies que podrien contribuir, si es posaren en pràctica amb èxit, a corregir –en part– la situació i fins i tot estendre’s a altres àrees científiques.
In the last years, the credibility of psychological science –as well as the one of other disciplines as biology or medicine– has been called into question.
Results from a number of collaborative science projects suggest that a large portion of results in published psychological research is not reproducible.
In parallel, simulation and quantitative inference methods estimate the proportion of false positives in current psychological literature to be well above 50%.
In this essay an up-to-date analysis of the current situation and its psychological underpinnings is showed. Among these psychological factors, the importance of (1) a career promotion-centred incentive system that disregards scientific transparency and dissemination of reliable and reproducible research are highlighted, but strongly motivates researchers to strive for publication, and (2) individual cognitive biases and distortions –common to laypeople and scientists– that affect research-related judgment and decision making.
The paper concludes discussing how these cognitive distortions, in line with available evidence on heuristics and biases, accumulate across researchers and end up distorting evidence accumulation, and thus making the enterprise of collective science derail. Awareness of these consequences and their roots should help implement strategies designed to correct the current distortions and even make psychological science a role model for other disciplines experiencing similar problems.
