Acceso usuarios
Las relaciones entre la psicología moral y la filosofía moral han sido motivo de diversas e importantes reflexiones. Para Piaget y Kohlberg, la colaboración entre ambas disciplinas era tan lógica como importante; pero junto al declive de sus enfoques se han planteado preocupaciones sobre las consecuencias negativas de un excesivo acercamiento entre ambas especialidades, así como exhortaciones a reafirmar la autonomía de la psicología moral frente a la filosofía, con «más psicología». Diagnóstico y tratamiento con el que no todos los comentaristas concuerdan. Después de pasar revista, esquemáticamente, al curso de tal debate, aquí se concluye proponiendo que el mismo se conciba y prosiga en términos más amplios y autocríticos. Destacando, en particular, que hoy por hoy: a) Las «argumentaciones mixtas» o la porosidad de los límites disciplinarios son tanto inevitables como positivas.
b) Que en lugar de incurrir en ilusiones naturalistas o en un descriptivismo ingenuo y falsamente neutral, lo indicado es que todas las teorías de la psicología moral admitan del modo más transparente y reflexivo posible sus presuposiciones normativas o de valor. c) Que más allá de la relación entre los psicólogos y los filósofos de la moralidad, o de la llamada «falacia del psicólogo» (según la cual los psicólogos dan por sentado que sus prescripciones deben ser adoptadas como guía por los educadores), este debate debería conducir a una extensión de la comunidad de «pares» encargados de juzgar la calidad de las investigaciones, o lo que es lo mismo, a la mayor democratización posible de los estudios en esta área.
Les relacions entre la Psicologia Moral i la Filosofia Moral han sigut motiu de diverses i importants reflexions. Per a Piaget i Kohlberg, la col· laboració entre ambdues disciplines era tan lògica com important; però junt al declivi dels seus enfocaments, s’han plantejat preocupacions sobre les conseqüències negatives d’un excés apropament entre ambdues especialitats, així com exhortacions a reafirmar l’autonomia de la Psicologia Moral front la Filosofia, amb «més psicologia». Diagnòstic i tractament amb què no tots els comentaris concorden. Després de passar revisió, esquemàticament, al curs del dit debat, aquí es conclou amb la proposa de què s’hi conceba i pros· seguisca en termes més amplis i autocrítics. Hui dia, particularment destacaríem:
a) Les «argumentacions mixtes» o la porositat dels límits disciplinaris són tan inevitables com positives; b) en lloc de incórrer en il·lusions natu· ralistes o en un descriptivisme ingenu i falsament neutral, allò més indicat seria que totes les teories de la Psicologia Moral admeteren, del mode més transparent i reflexiu possible, les seues pressuposicions normatives o de va· lor; c) més enllà de la relació entre els psicòlegs i els filòsofs de la moralitat, o de l’anomenada «fal·làcia del psicòleg» (segons la qual els psicòlegs donen per fet que les seues prescripcions cal que siguen adoptades com a guia pels educadors), aquest debat hauria de conduir cap a una extensió de la comunitat de «parells» encarregats de jutjar la qualitat de les investigació, o dit d’altra forma, a la major democratització possible dels estudis en aquesta àrea.
The relation between moral psychology and moral philosophy has been the subject of much reflection. For Piaget and for Kohlberg, collaboration between these two disciplines was as logic as important. But alongside with the decline of their approaches, worries have been expressed about the negative side effects of an excessive closeness between these specialties, as well as callings to reaffirm moral psychology’s autonomy with «more psychology».
But not everybody agrees with that diagnosis and proposed solution. After reviewing, in a schematic way, the course of the debate, here I recommend to recast it in more wide and self-critical terms. Highlighting, in particular, that at the present time: a) «Mixed arguments», or the porosity of disciplinary borders, are both unavoidable and positive. b) Instead of falling in naturalistic illusions or in a naive and falsely neutral descriptivism, moral psychology theories should admit their normative or value presuppositions as clearly and reflexively as possible. c) Beyond the relationship between moral psychologists and moral philosophers, or beyond the so called «psychologist’s fallacy» (the belief that the prescriptions of psychologists should guide teachers practical decisions), this debate should lead to a widening of the community of «peers» involved in judging the quality of moral psychology research.
It is to say, to the furthest possible democratization of research in this area.
