Acceso usuarios
Tal com les evidències dels estudis neurocientífics actuals ens mostren, l’afecte i el vincle estan intrínsecament relacionats. En l’origen hi ha el vincle, i l’afecte es desprèn de la qualitat d’aquest. El ser humà neix absolutament indefens tant físicament com psiquica i ara sabem per aquests estudis en neurociències, que el feedback entre el psiquisme i el desenvolupament físic estan intensament relacionats: el cervell s’acaba de formar a partir del tipus de vinculació afectiva. La psicoanàlisi des dels seus orígens ha intuït, pensat i treballat sobre aquests supòsits.En aquest article es fa un resum de les principals aportacions entorn de la construcció de l’afectivitat, des de Freud fins als autors de la teoria de l’attachment, amb Bowlby al capdavant, passant per Klein i Winnicott. S’expliquen les principals aportacions d’aquests autors i es descriu breument com convergeixen amb les aportacions neurocientífiques de la darrera dècada. Es detallen algunes de les aportacions actuals més significatives, teòricament i clínica.
