Xavier Ametller
La transferència i l’enquadrament tenen un lloc central a la comesa clínica i són motiu de preocupació i discussió, ateses les circumstàncies adverses i inestables en què sovint es desenvolupa el nostre treball.Proposo un canvi d’accent cap a considerar l’enquadrament no com un estàndard prefixat sinó com un conjunt de regles del joc, de condicions bàsiques que han de donar cabuda a les nostres intervencions i que són secundàries en el temps i derivades de l’establiment de la transferència i que és dins d’aquest vincle que es crea que adquireixen sentit i rellevància.Amb aquest objectiu, cal que es produeixi un engranatge entre quatre factors:— L’existència d’un patiment.— La consideració digna d’aquest patiment.— La disposició a confiar en algú que pugui ajudar.— El compromís necessari per sostenir i tirar endavant el tractament.