Acceso usuarios
La política Europea pone cada vez más énfasis en el acercamiento de los programas universitarios a las necesidades del entorno laboral y social. Sin embargo, el sistema de educación superior español parece muy lejano a estos requerimientos. Como consecuencia de esto, puede apreciarse que la tasa de desempleo entre sus titulados es de las más elevadas. En contraste, las los programas de las universidades de Ciencias Aplicadas de Finlandia, que cuentan entre sus requisitos el establecimiento de relaciones permanentes con el mercado laboral del entorno muestran tasas muy inferiores.
Así, el objetivo de este trabajo es realizar un análisis en profundidad de las estrategias seguidas por dichas universidades para conectar las necesidades sociales y laborales con las aulas así como los elementos estructurales que facilitan y dificultan su puesta en marcha. La técnica de recogida de información ha sido el análisis documental y las entrevistas a los principales agentes a través del estudio de nueve universidades de ciencias aplicadas finlandesas.
Para la organización de los resultados se ha seguido el modelo de los tres pilares (3p) básicos para el diseño de planes de estudio integrados: organizaciones Participantes, Estructura del Programa y Personas implicadas.
Los principales resultados nos muestran estrategias de actuación que pueden ser transferibles y aplicables al sistema universitario español, si bien todo parece venir definido por una incorrecta aplicación de los principios del EEES en nuestro contexto.
The European policy puts increasing emphasis in linking university programmes to social and labour needs. Nevertheless, the Spanish Higher Education seems to be far away these requirements. As consequence of this, it can be appreciated that the rate of unemployment among graduates is higher than the rest of Europe. In contrast, Finnish Higher Education programmes in Universities of Applied Sciences, which require the establishment of permanent relations with the labour market show very low rates.Thus, the aim of this work is to carry out an analysis of the strategies followed by the Finnish universities of Applied Sciences to connect the social and labour needs to university classrooms as well as the structural elements that facilitate or jeopardize their implementation. Research Methodology has been documental analysis and the interviews to the principal agents from nine Finnish Universities of Applied sciences. Results have been organized following the 3p framework for the design of integrated university curriculum: Participant organizations, Programme structure and People involved. Main results show practices that can be transferable and applicable to the Spanish Higher Education system, though everything seems to come defined by an incorrect application of the EHEA principles in our context.
La política Europea posa cada vegada més èmfasi en l'acostament dels programes universitaris a les necessitats de l'entorn laboral i social. No obstant això, el sistema d'educació superior espanyol sembla molt allunyat d'aquests requeriments. A conseqüència d'això, pot apreciar-se que la taxa de desocupació entre els seus titulats és de les més elevades. En contrast, les els programes de les universitats de Ciències Aplicades de Finlàndia, que compten entre els seus requisits l'establiment de relacions permanents amb el mercat laboral de l'entorn mostren taxes molt inferiors.Així, l'objectiu d'aquest treball és realitzar una anàlisi en profunditat de les estratègies seguides per aquestes universitats per a connectar les necessitats socials i laborals amb les aules així com els elements estructurals que faciliten i dificulten la seva posada en marxa . La tècnica de recollida d'informació ha estat l'anàlisi documental i les entrevistes als principals agents a través de l'estudi de nou universitats de ciències aplicades finlandeses.Per a l'organització dels resultats s'ha seguit el model dels tres pilars (*3p) bàsics per al disseny de plans d'estudi integrats: organitzacions Participants, Estructura del Programa i Persones implicades.Els principals resultats ens mostren estratègies d'actuació que poden ser transferibles i aplicables al sistema universitari espanyol, si bé tot sembla venir definit per una incorrecta aplicació dels principis de l'EEES en el nostre context.
