Acceso usuarios
Oscar Díaz Chica, Jorge Falcó Boudet
El coaching y la entrevista motivacional son dos técnicas de intervención que comparten la relevancia concedida al cambio y, actualmente, su auge social. Este trabajo exploratorio persigue revisar otros posibles puntos de conexión entre estas dos modalidades de actuación. Para ello se realiza un análisis de trabajos recientes sobre coaching y documentos científicos sobre la entrevista motivacional localizados a través de la base de datos bibliográfica Dialnet.
La muestra documental también se ha enriquecido con aportaciones de expertos que aplican o investigan sobre ambas técnicas. Los resultados del trabajo ofrecen datos específicos sobre: el origen del coaching y de la entrevista motivacional, su definición, sus fundamentos, sus influencias, los profesionales que las aplican, la metodología que utilizan y sus efectos.
Las conclusiones del trabajo señalan que las dos modalidades de intervención presentan aspectos comunes: surgieron en un momento muy próximo, sus definiciones muestran rasgos análogos –como la importancia concedida al diálogo–, comparten influencias –como la psicología humanista–, tienen modalidades específicas compartidas –como el afrontamiento de dificultades en el ámbito personal–, sus profesionales presentan paralelismos –en conocimientos, motivaciones, aptitudes y actitudes–, utilizan metodologías que presentan simetrías –en el tipo de relación que incentivan, en los contenidos que se tratan en las sesiones, en el tipo de acciones que se plantean y en la estructura global de los procesos– y coinciden en algunos de los efectos que provocan –como es el caso de la promoción de la salud–.
El coaching i l’entrevista motivacional són dues tècniques d’intervenció que comparteixen la rellevància concedida al canvi i, actualment, el seu apogeu social. Aquest treball exploratori pretén revisar altres possibles punts de connexió entre ambdues modalitats d’actuació. Per a això, s’empra una anàlisi de treballs recents sobre coaching i documents científics sobre l’entrevista motivacional, localitzats a través de la base de dades bibliogràfica Dialnet.
La mostra documental també s’ha enriquit amb aportacions d’experts que apliquen o investiguen sobre les dues tècniques. Els resultats del treball ofereixen dades específiques sobre: l’origen del coaching i de l’entrevista motivacional, la seua definició, els fonaments, les influències, els professionals que les apliquen, la metodologia emprada i els seus efectes.
Les conclusions del treball assenyalen que les dues modalitats d’intervenció presenten aspectes comuns: van sorgir en un moment molt pròxim, les definicions en mostren trets anàlegs –com ara la importància concedida al diàleg–, comparteixen influències –com la Psicologia Humanista–, tenen modalitats específiques compartides –com l’afrontament de dificultats en l’àmbit personal–, els seus professionals presenten paral·lelismes –quant a coneixements, motivacions, aptituds i actituds–, utilitzen metodologies que presenten simetries –en el tipus de relació que incentiven, en els continguts que es tracten a les sessions, en el tipus d’accions que es plantegen i en l’estructura global dels processos– i coincideixen en alguns dels efectes que provoquen –com és el cas de la promoció de la salut–.
Coaching and motivational interviewing are intervention techniques which share the emphasis on change and, nowadays, their social wheight.
This exploratory work aims to review other probable connection points between these two modalities of intervention. For that purpose, an analysis of recent papers and scientific documents about motivational interviewing located through the bibliographic database Dialnet has been carried out. The documentary sample has been enriched with suggestions by experts who apply or research about these techniques. The study results offer specific data about the coaching and motivational interviewing beginning with, their definition, their influences, their types, the professionals who apply the techniques, their methodology and their effects.
Study conclusions point out that both modalities of action show common aspects: they appear in the very next moment, their definitions have analogues features –such as the importance attached to dialogue–, share influences –such as humanistic psychology–, have shared specific kinds –such as coping mechanisms in personal scope–, their professionals present parallels –such as knowledge, motivation, aptitudes and attitudes–, use methodologies with symmetries –in the kind of relationship which is promoted, in the contents which are talked about during sessions, in the type of actions which are suggested and in the global structure of processes– and coincide in some of the effects which are generated –such as health promotion–.
