Acceso usuarios
Jabari Mahiri, Grace Myhyun Kim
En este artículo se presenta una discusión sobre por qué la educación multicultural en los Estados Unidos se ve limitada en su importante labor para aumentar la equidad educativa y social por la persistencia y el uso de categorías étnico-raciales. Aunque diferentes aspectos cobran relevancia en otros países, estas consideraciones para la U. S. son importantes debido a sus influencias internacionales. El núcleo del argumento es que cinco categorías esencializadas en el contexto de los Estados Unidos, aceptadas como identidades étnicas/raciales primarias, no reflejan la fluida variedad de las vivencias de personas en este país y en todo el mundo. Se argumenta, además, que el concepto de "micro-culturas" proporciona un marco que ayuda a evitar estas limitaciones y sus implicaciones para la educación multicultural. Identidades micro-culturales y afinidades revelan posiciones distintivas individuales y de grupo, prerrogativas, prácticas y perspectivas que a menudo no son un reflejo de categorías étnico-raciales específicas. El artículo presenta un revisión de la literatura para apoyar su argumento y también proporciona un claro ejemplo de una comunidad de discurso mediada digitalmente para aclarar cómo las identidades micro-culturales y afinidades de los individuos a menudo están habilitadas y promulgadas a través de los nuevos medios. El concepto de micro-culturas aporta una nueva lente conceptual para la investigación de la educación multicultural y la práctica, ofreciendo interpretaciones más complejas y matizadas de las prácticas culturales individuales y grupales más allá de las categorías adscritas a la raza y la etnia.
Aquest assaig exposa un argument per què l'educació multicultural als Estats Units es veu limitada en la seva important tasca per augmentar l'equitat educativa i social per la prevalença i l'ús continuats de categories etno-racials. Tot i que existeixen forces diferents en altres països, aquestes consideracions per als Estats Units són importants a causa de les seves influències internacionals. El nucli de l'argument és que cinc categories essencialitzades en el context dels Estats Units que s'accepten com a identitats racials / ètniques primàries no reflecteixen el ventall fluid de les experiències viscudes de la gent d'aquest país i de tot el món. A més, s'argumenta que un concepte de "micro-cultures" proporciona un marc que ajuda a eludir aquestes restriccions i les seves implicacions per a l'educació multicultural. Les identitats i afinitats microculturals revelen posicions, prerrogatives, pràctiques i perspectives distintives individuals i grupals que sovint no reflecteixen categories etno-racials específiques. Aquest assaig informa de la literatura per donar suport al seu argument i també proporciona un clar exemple d’una comunitat de discursos mediats digitalment per il·lustrar com les identitats i afinitats microculturals dels individus sovint s’habiliten i es promouen a través dels nous mitjans. Les microcultures aporten una nova lent conceptual per a la investigació i la pràctica de l’educació multicultural, oferint una comprensió més complexa i matisada de les pràctiques culturals individuals i de grup més enllà de les categories atribuïdes de raça i ètnia.
This essay puts forth an argument for why multicultural education in the United States is constrained in its important work to increase educational and social equity by the continuing prevalence and use of ethno-racial categories. Though differing forces are at work in other countries, these considerations for the U. S. are important because of its international influences. The core of the argument is that five essentialized categories in the U. S. context that are accepted as primary racial/ethnic identities do not reflect the fluid range of lived experiences of people in this country and around the globe. It is further argued that a concept of “micro-cultures” provides a framework that helps to circumvent these constraints and their implications for multicultural education. Micro-cultural identities and affinities reveal distinctive individual and group positions, prerogatives, practices, and perspectives that often are not reflective of specific ethno-racial categories. This essay reports literature to support its argument and also provides a clear example from a digitally mediated discourse community to illuminate how micro-cultural identities and affinities of individuals are often enabled and enacted via new media. Micro-cultures contribute a new conceptual lens for multicultural education research and practice by offering more complex and nuanced understandings of individual and group cultural practices beyond ascribed categories of race and ethnicity.
