Acceso usuarios
Eva M. Lira Rodríguez, Pilar Ripoll Botella, María Felisa Latorre Navarro, Lucas Monzani
El creciente uso de los equipos de trabajo como unidades de operación básica en las organizaciones ha generado una gran cantidad de literatura centrada en el estudio del pequeño grupo y los grupos, en general. No obstante, aunque en la actualidad la investigación centrada en los equipos de trabajo recobra un interés renovado, sus orígenes se remontan a los años 30 coincidiendo con los modelos socio-técnicos. Aun así, su uso no se puede considerar lineal, aunque sin duda los expertos en grupos coinciden en señalar: (1) 1980, como el momento más álgido en lo que al interés por los equipos de trabajo se refiere, y (2) un continuo y vertiginoso ascenso en la actualidad (Bell y Kozlowski, 2010). Esta popularidad magnificada en las últimas décadas, puede deberse a que los equipos son capaces de marcar la diferencia entre una u otra organización, de manera que, a menudo son el medio que permite a las organizaciones adoptar una ventaja flexible y competitiva, así como la oportunidad de satisfacer simultáneamente la satisfacción de los trabajadores y la productividad de la organización (Guzzo y Salas, 1995; Lawler, 1992), imprescindible para su supervivencia, especialmente en estos tiempos de crisis económica. El objetivo del presente trabajo, es realizar una breve revisión de los principales modelos de efectividad grupal y sugerir nuevas directrices de investigación.
El creixent ús dels equips de treball com a unitats d’operació bàsica en les organitzacions ha generat una gran quantitat de literatura centrada en l’estudi del petit grup i els grups, en general. No obstant això, encara que en l’actualitat la recerca centrada en els equips de treball recobra un interès renovat, els seus orígens es remunten als anys 30 en coincidència amb els models sociotècnics.
Així i tot, el seu ús no es pot considerar lineal, encara que sens dubte els experts en grups coincideixen a assenyalar: (1) 1980, com el moment més àlgid pel que fa a l’interès pels equips de treball, i (2) un continu i vertiginós ascens en l’actualitat (Bell i Kozlowski, 2010). Aquesta popularitat magnificada en les últimes dècades, es pot deure al fet que els equips són capaços de marcar la diferència entre una organització i altra, de manera que, sovint són el mitjà que permet a les organitzacions adoptar un avantatge flexible i competitiu, així com l’oportunitat de satisfer simultàniament la satisfacció dels treballadors i la productivitat de l’organització (Guzzo i Salas, 1995;
Lawler, 1992), imprescindible per a la seua supervivència, especialment en aquests temps de crisi econòmica. L’objectiu d’aquest treball és realitzar una breu revisió dels principals models d’efectivitat grupal i suggerir noves directrius de recerca.
The increasing use of work teams as basic operation units in organizations has generated a lot of literature focusing on the study of small group and groups in general. However, although currently focused research teams working regains a renewed interest, its origins date back to the 30s coinciding with the socio-technical models. Even so, its use can not be considered linear, although certainly experts agree that groups: (1) 1980 as the peak as far as the interest in the work teams are concerned, and (2) a continuous and rapid rise today (Bell and Kozlowski, 2010). This popularity magnified in recent decades, may be because the teams are able to make the difference between one or another organization, so that often the means by which organizations adopt a flexible and competitive advantage and the opportunity to simultaneously satisfy employee satisfaction and organizational productivity (Guzzo and Salas, 1995; Lawler, 1992), essential to their survival, especially in these times of economic crisis. The aim of this paper is to make a brief review of the main models of group effectiveness and suggest new research directions.
