Acceso usuarios
Rogelio Navarro Domenichelli
La pobreza y la marginación han evolucionado a lo largo del tiempo, presentándose hoy en Europa, como un fenómeno complejo, multidimensional y dinámico, que engloba no solamente carencias económicas, sino dificultades para la inserción laboral, la participación social y ciudadana, el uso de los recursos institucionales y el acceso a bienes básicos como la educación, la vivienda, la salud o la cultura. La inclusión social, por su parte y para la Unión Europea, se define como «un proceso que garantiza que las personas amenazadas de pobreza y exclusión social, pueden acceder a los recursos necesarios para participar, plenamente, en la vida económica, social y cultural, y que gozan de un nivel de vida y de bienestar, considerados como normales para la sociedad en que vivimos». Pero ¿cómo afrontan, aquellas personas y sus hogares tales desigualdades? ¿Cómo viven su cotidianidad y qué recursos tienen para ello? Uno de estos recursos es, presumiblemente la capacidad de adaptación y superación de las adversidades llamada «resiliencia», analizada desde las capacidades de las personas, familias y comunidades para afrontar y superar leas condiciones deficitarias a través de la implementación de diferentes estrategias, donde se articulan recursos propios y del entorno, en un proceso de acompañamiento en los episodios de inclusión social. El concepto de «resiliencia» comunitaria ha sido aplicado en múltiples situaciones sociales –terremotos, inundaciones, ciclones, situaciones de hambrunas, violencia armada, guerras civiles, represiones, etc.–, que se evidencian cuando las comunidades se apropian de estrategias de supervivencia, esquemas de organización, compromiso, vinculación, y otras experiencias para establecer nuevos lazos sociales y laborales, adaptarse y seguir viviendo. Así la «resiliencia » aparece como una capacidad que puede ser fomentada durante todo el ciclo vital y en todas las personas, familias y colectivos. La «resiliencia» podría, por tanto, ser una herramienta válida para afrontar situaciones de desventaja, adversas, difíciles. Pero para que pueda desenvolverse, detrás de una alta calidad de vida, se precisa la provisión de una estructura de oportunidades desde las políticas públicas de Bienestar Social.
La pobresa i la marginació han evolucionat al llarg del temps, presentant- se avui a Europa, com un fenomen complex, multi dimensional i dinàmic, que engloba no només manques econòmiques, sinó també dificultats per a la inserció laboral, la participació social i ciutadana, l’ús de recursos institucionals, l’accés a béns bàsics com l’educació, l’habitatge, la salut o la cultura.
La inclusió social, per la seva banda per a la Unió Europea, és «un procés que garanteix que les persones en perill de pobresa i d’exclusió social obtenen les possibilitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica, social i cultural, i que gaudeixen d’un nivell de vida i de benestar considerat com a normal per a la societat en la qual viu». Cóm enfronten les persones i les llars aquestes desigualtats? Cóm viuen el seu quotidianitat i quins recursos tenen per fer-ho? Un d’aquests recursos és presumiblement la capacitat d’adaptació i superació de les adversitats anomenada «resiliència », analitzada des de les capacitats de les persones, famílies i comunitats per enfrontar i superar les condicions deficitàries, a través de la implementació de diferents estratègies, on s’articulen recursos propis i del seu entorn, en un procés d’acompanyament en els situacions d’inclusió social. El concepte de «resiliència» comunitària ha estat aplicat en múltiples situacions socials –terratrèmols, inundacions, ciclons, fams, violència armada, guerres civils, repressions, etc.–, les quals s’evidencien quan les comunitats s’apropien d’estratègies de supervivència, esquemes d’organització, compromís, vinculació i altres experiències, per establir nous llaços socials i laborals, adaptar-se i continuar la vida. La «resiliència» és una capacitat que pot ser fomentada durant tot el cicle vital i en totes les persones, famílies i comunitats. La «resiliència» podria, per tant, ser una eina vàlida per enfrontar situacions de desavantatge, adverses, difícils, però perquè aquesta capacitat pot desenvolupar-se, darrere d’una alta qualitat de vida és precisa la provisió d’una estructura d’oportunitats des de les polítiques públiques de Benestar Social.
Poverty and marginalization have evolved over time, appearing today in Europe, as a complex, multidimensional and dynamic phenomenon, which encompasses not only economic deprivation but also difficulties in the labor market, social and citizen participation, the use institutional resources, access to basic goods such as education, housing, health and culture. Social inclusion, meanwhile for the European Union, is «a process which ensures that those at risk of poverty and social exclusion gain the opportunities and resources necessary to participate fully in economic, social and cultural life, and enjoy a standard of living and welfare considered normal for the society in which he lives». How do people cope with these inequalities and households? How do they live their daily lives and what resources they have to do? One of these resources is presumably adaptability and overcoming adversity called resilience, analyzed from the capacities of individuals, families and communities to meet and overcome the deficit conditions through the implementation of different strategies, where equity is articulated and their environment, in a process in accompaniment in the processes of social inclusion.
The concept of community «resilience» It has been applied in many social situations –earthquakes, floods, cyclones, famine, armed violence, civil wars, repression, etc.–, which are evident when communities hijack survival strategies, schemes organizational commitment, attachment, and other experiences to establish new social and labor ties, adapt and continue life.
«Resilience» is an ability that can be fostered throughout the life cycle and in all individuals, families and communities. «Resilience» could therefore be a valid address disadvantage, adverse, difficult tool, but this capacity can be developed in pursuit of a high quality of life is the provision of a precise structure of opportunities from public policy of Social Welfare.
