Acceso usuarios
Nuria Melià Martín
La finalitat d'aquesta revisió sistematica va ser determinar l'eficacia dels metodes terapeutics per al Trastorn d'Identitat Dissociatiu (DID), en que es diferencia entre tractament psicoterapèutic i farmacològic, així com el tracta- ment per a pacients amb comorbilitat. D’un total de 1.209 referències obtin- gudes a la base de dades PsycInfo, s’hi seleccionaren 15 estudis a partir dels criteris de selecció establerts prèviament. Un dels estudis s’ha obtingut a la base de dades Web of Science. Els criteris seguits per seleccionar els articles són aquells amb pacients adults diagnosticats de DID que rebien alguna o ambdues modalitats terapèutiques esmentades més amunt, i foren rebutjats aquells que es limitaven a descriure el trastorn o els pacients del qual pre- sentaven trastorns no dissociatius (amb excepció de comorbilitat). En revisar els diversos estudis, es va concloure que el Model de les 3 Fases (Herman, 1992) integra gran part dels metodes i tecniques necessaries per a un tracta- ment òptim del Trastorn d’Identitat Dissociatiu. No obstant això, cal tenir en compte dos factors. D’una banda, la funció del tractament farmacològic com a solució a símptomes associats i no per al Trastorn per se. D’altra, les par- ticularitats que implica el tractament dels pacients amb trastorns comòrbids a més del DID.
The aim of this systematic review was to determine the effectiveness of therapeutic methods for Dissociative Identity Disorder (DID), differentiating between psychotherapy and drug therapy, as well as treatment for comorbid patients. From a total of 1,209 bibliographic references found in PsycInfo data base, 15 conform with the selection criteria. One of the articles has been found in Web Of Science data base. The selection criteria to select the studies were those which adult patients had been diagnosed with DID, and they receive one or both treatment modalities.
Those studies that only described the disorder or which patients were diagnosed with other non-dissociative disorders were rejected (with the exception of comorbidity). As of the review of the selected studies, the conclusion was that the Three-Stage Model (Herman, 1992) integrates most of necessary methods and techniques for an optimal treatment for Dissociative Identity Disorder. However, it is necessary to consider two factors. On the one hand, the function of drug therapy as a solution for associated symptoms and not for the Disorder itself. On the other hand, the special features that treatment for comorbid patients involve.
