Acceso usuarios
Margaret Carran, Mark Griffiths
Antecedents i objectius: els jocs d’atzar que no impliquin despesa de diners (per exemple, jocs socials i demos, i jocs d’atzar dins de l’àmbit dels videojocs) han estat considerats, tant per la literatura jurídica com per la psicològica, causants d’augmentar la propensió dels menors cap a formes prohibides de joc, per la qual cosa s’han llançat alertes a les entitats reguladores per aprehendre i restringir amb paràmetres d’edat aquest tipus.Tanmateix, encara escassegen les dades empíriques que analitzin com viuen els joves els jocs d’apostes monetaris i no monetaris, i si en són prou conscients de les diferències.
Mètodes: les dades van ser recollides de 23 grups d’estudi, amb enfocament qualitatiu, realitzats amb 200 joves d’edats compreses entre els 14 i els 19 anys a escoles ubicades a Londres i Kent. Com es tractava d’un estudi de naturalesa experimental, es va adoptar l’anàlisi temàtica a fi de veure com els alumnes categoritzaven, construïen i reaccionaven davant de les activitats de joc d’atzar en comparació amb les formes monetàries d’aquests jocs que manquen de les limitacions d’un marc teòric predeterminat.
Resultats: malgrat les semblances, es van observar diferències substancials entre les formes monetàries i no monetàries dels jocs d’atzar quant a compromís dels alumnes, motivació, factors, força, intensitat i emocions associades. Els alumnes van diferenciar clarament les formes monetàries i no monetàries del joc; tanmateix, no es va observar preferència per una o una altra forma entre els participants. Únicament van sorgir algunes evidències respecte dels jocs demo, que s’utilitzen com a àmbit de pràctica de futurs jocs d’apostes.
Conclusió: per a la mostra present, els alumnes van mostrar una predisposició diferent en funció de si es tractava de formes no monetàries o formes monetàries reals, però sense un solapament inherent entre ambdues. Per a alguns, la forma «més suau» va minimitzar la temptació de provar altres formes de joc prohibides legalment, però la demo de jocs pot atreure a aquells que ja estan disposats a apostar.
Les implicacions normatives: els reguladors han de reconèixer i avaluar aquests dos aspectes contradictoris.
Background and aims: Gambling-type games that do not involve the spending of money (e.g., social and (demo) [demonstration] gambling games, gambling-like activities within video games) have been accused in both the legal and psychological literature of increasing minors’ propensity towards prohibited forms of gambling thus prompting calls for gambling regulation to capture address such games and subject them to age restrictions. However, there is still a shortage of empirical data that considers how young people experience monetary and nonmonetary gambling, and whether they are sufficiently aware of the differences. Methods: Data was collected from 23 qualitative focus groups carried out with 200 young people aged between 14 and 19 years old in schools based in London and Kent. As the study was exploratory in nature, thematic analysis was adopted in order to capture how pupils categorise, construct, and react to gambling-like activities in comparison to monetary forms of gambling without the constrains of a predetermined theoretical framework. Results: Despite many similarities, substantial differences between monetary and non-monetary forms of gambling were revealed in terms of pupils’ engagement, motivating factors, strengths, intensity, and associated emotions. Pupils made clear differentiation between nonmonetary and monetary forms of gambling and no inherent transition of interest from one to the other was observed among participants. Only limited evidence emerged of (demo) games being used as a practice ground for future gambling. Conclusion: For the present sample, non-monetary forms of gambling presented a different proposition to the real-money gambling with no inherent overlap between the two. For some the «softer» form minimised the temptation to try other forms of gambling that they were not legally allowed to engage in, but (demo) games may attract those who already want to gamble. Policy implications: Regulators must recognise and balance these two conflicting aspects.
