Acceso usuarios
Jordi Brasó i Rius, Xavier Torrebadella i Flix
The purpose of this paper is to study the role of the game called prisoner’s base or prisoner’s bar in the Catalan society, and specifically that of associative movements involved in the sport in the early 20th century. This study was compiled from documentary research using primary sources, mainly from the sport press, but also makes use of the findings of other recent research. At the beginning of the last century, with the incorporation of English sport in Catalonia, the popular game called prisoner’s bar was presented to the public with the intention of achieving the greatest possible degree of as part of modernization of sport. Thus, the game was played by some leaders of the culture of physical activity in Barcelona. These people created an association called «Colla Riscat,» with the goal of promoting education and a healthy attitude toward nature. The activity was also depicted as a genuine expression of Catalan-ness, in contrast to the deluge of foreign sports rushing into Catalonia. Despite the associated propaganda and the established of the game, it lost the pride of place it had once held among youth leisure habits. The loss of importance of the activity can be attributed in part to the rapid acceptance of a newly fashionable sport: football.
L’objecte d’aquest article és analitzar la presència del joc del rescat en la societat catalana i, concretament, en els moviments associatius de l’esport d’inicis del segle xx. Aquest estudi s’ha elaborat a partir d’una recerca documental de fonts primàries, principalment de la premsa esportiva, però ha comptat amb el suport d’altres investigacions recents. A principis del segle passat, amb la incorporació dels esports d’origen anglosaxó, a Catalunya el popular joc d’equip del rescat va presentar-se públicament amb la intenció d’assolir el nivell de reglamentació òptima per ser acollit en el procés de deportivització modern. Així, el rescat va ser practicat a Barcelona per alguns prohoms de la cultura física, agrupant-se inicialment en la «Colla Riscat», i tractant de potenciar el caràcter saludable i educatiu d’aquest joc a l’aire lliure. Així mateix, la pràctica es va exhibir com a expressió genuïna de la catalanitat davant l’allau de les pràctiques esportives foranes que s’estaven duent a terme a Catalunya. Tot i la propaganda i la popularitat ancestral del rescat, aquest joc corporal va perdre l’atractiu predominant en els costums recreatius de la població més jovenívola. Una de les causes de la pèrdua de protagonisme de la pràctica s’atribueix a la ràpida i significativa acceptació de l’esport de moda: el futbol.
