Temes de conversa en els diferents entorns socials de l'alumnat sord i de l'oient a la secundària

• Mireia Rom Sedó ^[2] ; Nuria Silvestre Benach ^{[2] [1]}
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Centre d’Investigació Psicoeducativa sobre Sordeses i Altres Dificultats Comunicatives, CER GISTAL
• Localización: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, ISSN 1138-3194, Vol. 32, Nº 2, 2014, págs. 95-106
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article analitza els temes de conversa en els diferents entorns socials dels adolescents amb sordesa, educats en modalitat comunicativa oral, i dels adolescents oients. L�estudi se centra en una mostra de vint joves sords i vint oients d�ambdós gèneres. Mitjançant un qüestionari es pretén conèixer i analitzar els temes i els àmbits de conversa més habituals, els principals interlocutors, les preferències temàtiques segons els interlocutors i segons les característiques dels adolescents participants, i la freqüència d�aquestes converses. Els resultats mostren poques diferències entre els participants segons el seu estatus sord o oient, tot i que apareixen certes diferències de gènere. Les mares, els pares, les millors amistats i la logopeda �en el cas de les noies sordes� són els principals interlocutors de les converses dels joves analitzats. Destaca el professorat, per part de tots els adolescents de la mostra, per la seva baixa freqüència com a interlocutor d�aquestes converses. Entre els adolescents amb sordesa, els companys de classe amb els quals no hi ha llaços d�amistat són també interlocutors de baixa freqüència. La presència de germans propers en edat, en els adolescents amb sordesa, és una variable influent en el nombre de converses que mantenen aquests joves.

  • English

    This article analyzes conversation topics in the different social settings of adolescents with hearing impairment, educated in oral communication methods, and normally hearing adolescents. This study focuses on a sample of twenty hearing-impaired adolescents and twenty normally hearing adolescents, with a representation of both genders. Through a questionnaire, the aim was to get to know and analyze the most usual conversation topics and fields, the main interlocutors, preferential topics depending on the interlocutors and according to the characteristics of the participating adolescents, and the frequency for such conversations. Results show small differences among participants according to their hearing-impaired or normally hearing condition, although some differences do emerge concerning gender. Mothers, fathers, best friends and the speech therapist �in the case of hearing-impaired girls- are the main interlocutors of the conversations of adolescents under analysis. Teachers stand out, in all the adolescents from the sample, for their low frequency as interlocutors for such conversations. Among adolescents with hearing impairment, classmates with whom they have no friendship also emerge as low frequency interlocutors. The presence of siblings with similar ages, in adolescents with hearing impairment, is a variable with an influence on the number of conversations that they have.

• Referencias bibliográficas
  • Andreu, Ll. (2005). La importància dels germans dins de la família: els germans oients i la seva relació amb els germans sords. Comunicar-nos,...
  • Antia, S., Stinson, M.S. & Gonter, M. (2002). Developing membership in the education of deaf and hardof-hearing students in inclusive...
  • Batten, G., Oakes, P. M. & Alexander, T. (2013). Factors associated with social interaction between deaf children and their hearing peers:...
  • Castillo, G. (2009). El adolescente y sus retos. Madrid: Pirámide.
  • Coleman, J. C. & Hendry, L. B. (2003). Psicología de la adolescencia (edic. cast.). Madrid: Morata.
  • Elzo, J. (2005). El grito de los adolescentes. Congreso ser adolescente hoy. Libro de ponencias. (pp. 83-95). Madrid: Fundación de ayuda contra...
  • Foster, S., Long, G. & Snell, K. (1999). Inclusive instruction and learning for deaf students in postsecondary education. Journal of deaf...
  • Hollingshead, A. B. (1975). Factor index of social status. New Haven: Yale University.
  • Kimmel, D. C. & Weiner, I. B. (1998). La adolescencia: una transición del desarrollo (edic. cast.). Barcelona: Ariel Psicología.
  • Leigh, I.W., Maxwell-McCaw, D.; Bat-Chava, Y. & Christiansen, J. B. (2008). Correlates of psychosocial adjustment in deaf adolescents...
  • Lozano, A. (2014). Los desafíos de la lectura digital. Magazine La Vanguardia, 3 de agosto, 34-43.
  • Most, T. (2007). Speech intelligility, loneliness, and sense of coherence among deaf and hard-of-hearing children in individual inclusion...
  • Most, T., Ingber, S. & Heled-Ariam, E. (2011).Social competence, sense of loneliness, and speech intelligibility of young children with...
  • Miranda, A. & Pérez, J. (2005). Socialización familiar, pese a todo. Congreso ser adolescente hoy. Libro de ponencias (pp. 339-350). Madrid:...
  • Paolicchi, P. (2005). Adolescencia, Identidad y diversidad en la Italia de hoy. Congreso ser adolescente hoy. Libro de ponencias (pp. 167-183)....
  • Richardson, J.; Marschark, M.; Sarchet, T. & Sapere, P. (2010). Deaf and hard-of-hearing students experiences in mainstream and separate...
  • Segura, M., Expósito, J. R. & Arcas, M. (1999). Educació secundària obligatoria. 1r i 2n cicle. Programa de competència social. Habilitats...
  • Silvestre, N. (2005). La comunicación en la escuela inclusiva: la atención al alumnado sordo. En: Las respuestas a las necesidades educativas...
  • Silvestre, N., Cambra, C., Laborda, C., Mies, A., Ramspott, A., Rosich, N., Serrano, C. & Valero, J. (1998). Sordera. Comunicación y aprendizaje....
  • Silvestre, N. & Ramspott, A. (2001). Avaluació de l’alumnat amb deficiència auditiva a Catalunya. Estudi encarregat per la Direcció General...
  • Silvestre, N., Ramspott, A. & Pareto I. D. (2007). Conversational skills in a semistructured interview and self-concept in deaf students....
  • Silvestre, N., Ramspott, A. & Pareto I. D. (2005). Proves de llenguatge per a l’alumnat sord: Producció i comprensió oral i producció...
  • Stinson, M. S. & Foster, S. (2000). Socialization of Deaf Children and Youths in School. A: P. E. Spencer, C. J., Erting & H. Marschark...
  • Stinson, M. & Whitmire, K. (2000). Adolescents who are deaf or hard of hearing: a communication perspective on educational placement....
  • Toro, J. (2010). El adolescente en su mundo. Riesgos, problemas y trastornos. Madrid: Pirámide.
  • Valmaseda, M. (2004). El desarrollo socioemocional de los niños sordos. Intervención desde la escuela. A A. B. Domínguez & P. Alonso (Eds.),...